Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
topofòbia
Psicologia
Angoixa que apareix convulsivament davant determinats àmbits i llocs que realment no presenten perill.
Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa
trol
Religions del centre i nord d’Europa
En les creences populars escandinaves, gegant o gnom dels boscs, muntanyes i llocs solitaris.
Fetiller i guardià de tresors, és anàleg a l'ogre dels contes mediterranis
silencier | silenciera
Encarregat de mantenir l’ordre i el silenci en certs llocs, esglésies, recepcions, etc.
murmuri
Biologia
Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació.
Benagualit
Despoblat
Despoblat del terme de Llucena, un dels llocs de l’antiga tinença d’Alcalatén.
Poblat de moriscs, restà despoblat amb l’expulsió d’aquests el 1609
apnèumia
Herpetologia
Gran reducció o desaparició dels pulmons de certs amfibis que habiten llocs extremament humits.
Efectuen els intercanvis respiratoris d’aire únicament a través de la pell humida
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la…
gríl·lids
Entomologia
Família d’insectes ortòpters omnívors, de llocs càlids i secs, que inclou els grills típics.
radiotelegrafia
Sistema de comunicació telegràfica entre dos o més llocs, mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.
És anomenada també telegrafia sense fils