Resultats de la cerca

La seva antiga església parroquial de Sant Joan depèn de la de l'Astor i antigament de la de Segur  És una capella romànica segle XII amb portal adovellat amb un sant lluitador amb llança sant Jordi o sant Miquel a la dovella central Consta de nau i absis rodó s’abandonà després del 1939

Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’Ajuntament de Sant…

Entrenà a l’Oswald Gym de Girona Competí en la categoria de –60 kg i es proclamà campió d’Espanya 1995

Competí representant el Gimnàs Sant Jordi de Terrassa i el Club Esportiu Puro Impacto de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya de boxa tailandesa 2009 i campió de Catalunya de K-1 rules 2010 en categoria de menys de 67 kg

Competí representant el Gimnàs Sparta, i guanyà un Campionat de Catalunya 2006 i un d’Espanya 2009 Formà part de la selecció catalana

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès 1980-89 Es proclamà campió de Catalunya B en una ocasió Participà dues vegades en torneigs internacionals de lluita formant part de l’equip català Compaginà la competició amb les tasques com a delegat del club Fou el promotor del Trofeu Graciano Cuesta Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Lluita 1989-95, des d’on proposà la creació del Trofeu Dues Catalunyes i del Trofeu Antonio Asensio, i la presidència 1995-99 Collaborà amb la Generalitat de Catalunya en el projecte de creació de la secció de lluita del Centre d’Alt…

Competí representant el Gimnàs Sparta de Barcelona sota les ordres del preparador Juan José Albuixech Fou quatre vegades campió estatal de K1 2003, 2004, 2006, 2007, guanyà la Copa d’Europa 2007 i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2008 en categoria semipesant També fou campió de Catalunya de boxa 2004, 2005

Membre del Club de Lluita Olímpica la Mina de Barcelona Fou campió d’Espanya de lluita lliure en la categoria de 84 kg 2013, 2014, 2016 En l’àmbit internacional, participà en el Campionat d’Europa 2013, 2014 i del Món 2013, 2015, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016