Resultats de la cerca

La seva obra, considerada en certa manera un precedent de la poesia de Baudelaire, fou publicada pòstumament amb el títol de Gaspard de la Nuit, fantaisies à la manière de Callot et de Rembrandt 1842

Estudià medicina a Provins i fou professor d’anatomia a la facultat de medicina de París 1886 i membre de l’Académie Française de Médecine Féu estudis sobre les amputacions i l’obstetrícia, i ideà la simfisiotomia, operació per a facilitar el part normal

Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema

Bé que llicenciat en matemàtiques, dedicà la seva vida als estudis orientals, en els quals havia adquirit una sòlida formació a l’École des Hautes Études de París Escriví els assaigs La Mésopotamie, les civilisations babylonienne et assyrienne 1923 i Manuel de Langue Hittite 1929-33

Especialitzat en el sector de la indústria automobilística, els seus treballs més destacats fan referència a la construcció d’automòbils de competició i models de gran luxe Alhora que notable dissenyador, aportà un gran nombre d’innovacions tècniques als motors i fou qui introduí la sobrecompressió als automòbils de competició El model més notable dissenyat per Delage fou un cotxe amb 14 HP de potència i un motor de 6 cilindres construït el 1910

Professor a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc 1895-99, a Caen 1899-1905 i al Collège de France 1905-14, fou destacat defensor de la investigació lògica simbòlica i propugnà la formació d’una mathesis universalis i d’una llengua universal Entre les seves obres es destaquen De l’infini mathématique 1896, La logique de Leibniz d’après les manuscrits inédits 1901, L’algèbre de la logique 1905 i Histoire de la langue universelle 1903

Fou organista de Saint-Gervais de París 1653 i estigué al servei de la música de cambra del rei Entre les seves obres es destaquen tres simfonies per a instruments melòdics amb baix continu, fantasies, preludis, carillons, peces per a clavecí, per a orgue i per a viola, una xacona, etc

Fou professor a l’Institut Catholique de París 1877 i director de l’École Française de Roma 1895 Són obres seves Le “liber pontificalis” 1886-92 i Histoire ancienne de l’Église 1907-26

Dedicat a l’estudi dels morters per a la construcció, demostrà la variació de llurs propietats segons el contingut d’argila Treballà també en la fonamentació de ponts

Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866