Resultats de la cerca

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

En esclatar la revolta del 1848 fou delegat de Lodi dins el govern provisional de la Llombardia, des d’on s’oposà a la unió amb el Piemont Escriví Storia d’Italia dal 1815 al 1867 , de tendència republicana, i Storia della Chiesa per un vecchio cattolico italiano 1878, severa crítica de l’Església del s XVI

Deixeble de Vilfredo Pareto i exprofessor d’economia política de la Universitat de Roma Ha analitzat la formació de preus en situacions de monopoli i duopoli, ampliant l’anàlisi de Walras de l’equilibri de mercat La seva obra principal és Principi di economia corporativa 1938

Debutà a Lima el 1949 amplià estudis a Milà i hi assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto Tenor líric lleuger, s’ha especialitzat en òpera del s XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del s XIX Rossini

Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un tresor…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de la república…

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…

Per les notables aptituds musicals que demostrà ja des de petit, fou enviat a Mòdena a estudiar amb el castrat Caironi, primer, i, després, amb el tenor Albuzzi El 1765 anà a Milà per perfeccionar-se amb GA Fioroni mestre de capella del Duomo i el 1773 debutà a Roma en una òpera de P Anfossi El 1778 interpretà el seu primer paper com a protagonista, al Teatre San Carlo de Nàpols, i a partir d’aquest moment inicià una carrera triomfal a les principals ciutats europees com a especialista en el repertori patètic Del 1788 al 1790 residí a Londres, on obtingué un gran èxit en el paper de soprano…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…