Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps…

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

Conegut com a Rafael Padilla Installat de petit a Barcelona, es formà a Llotja El 1906 exposà conjuntament amb Pau Gargallo, a Barcelona Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid El 1937 anà a França, i residí a Honfleur i Montalban, fins que el 1950 tornà a exposar a Barcelona Hom ha relacionat el seu estil amb l’impressionisme

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…

Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna

Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934

Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…

Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les institucions tot…

Conreà la pintura d’història — El príncep de Viana Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa—, el tema literari —inspirant-se en Don Quixot — i els retrats oficials Alfons XIII , la Reina Victòria Eugènia Influït per MFortuny, treballà amb una tècnica minuciosa

Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques