Resultats de la cerca
Es mostren 601 resultats
Josep Mestres i Miquel
Història
Política
Agronomia
Polític, metge i agronomista.
Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura
Enric Maynés i Gaspar
Història
Política
Polític.
Llicenciat en dret, milità en el Centre Nacionalista Republicà, i després passà a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial 1917, conseller de la Mancomunitat 1919 i regidor de Barcelona 1920 Deposat per la Dictadura com a tinent d’alcalde, recuperà el càrrec el 1930 Collaborà a El Poble Català i La Veu de Catalunya
Isidre Lloret i Massaguer
Història del dret
Advocat.
Especialista en dret municipal Funcionari de l’ajuntament de Barcelona 1918 Catedràtic de dret municipal i director de l’Escola d’Administració Local creada per la Generalitat Participà a la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Organitzà, a partir del 1915, les Setmanes Municipals Publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal 1914
Manuel Llenas i Fernández
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i en ciències naturals Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i d’unes Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán Valle de Arán
Lluís Serrallonga i Guasch
Història del dret
Funcionari de l’administració local.
Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en collaboració amb JMde Casacuberta, als Estudis Universitaris Catalans 1914, i el Vocabulari jurídic català 1934, amb Rafael Folch i Capdevila
Fèlix Cardellach i Alivés
Arquitectura
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913
Tomàs Aymat i Martínez
Arts decoratives
Pintura
Tapisser i pintor d’aquarel·les.
Pensionat per la Mancomunitat de Catalunya 1914, estudià a París la tècnica del tapís als tallers dels Gobelins 1915 Fou professor d’aquesta tècnica a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona 1918-23 El 1920 fundà a Sant Cugat del Vallès la fàbrica Tapisseries Aymat d’alt lliç i de catifes nuades a mà segons tècniques i gusts tradicionals
Francisco Esquerdo Rodoreda
Esport general
Educació
Metge i pedagog.
Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24
Baltasar Pijoan i Soteras
Metge.
Germà de l'historiador i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat
història de les institucions
Historiografia catalana
Malgrat el detallisme i l’extensió de l’obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (1980-86), l’anàlisi de les institucions culturals i polítiques catalanes ha continuat essent una assignatura pendent, com ho demostren els estudis publicats amb posterioritat.
Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina