Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
marquesat de Llupià
Història
Títol concedit el 1702 per Felip V al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de Llupià i Vilarmilà, cavaller de l’orde de Sant Joan.
El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal
marquesat de Llo
Història
Títol concedit per Lluís XV de França, l’any 1749, sobre el lloc de Llo (Alta Cerdanya), a Josep Francesc de Móra i Catà.
Li fou convertit en títol espanyol el 1752 Passà als Alòs, marquesos d’Alòs
comtat de Benagiar
Història
Títol concedit el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago.
El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O'Neill 1847
comtat de Múnter
Història
Denominació que el 1698 fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret de 1693, que fou lliurat al seu concessionari, Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
, per reial despatx.
El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el detenen
Gospí
Vista de l'església de Sant Martí de Gospí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), situat al NW del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc pertangué als marquesos de Palmerola
marquesat de Rubí
Història
Títol concedit per Carles II de Castella i Catalunya-Aragó a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, el 1694.
El títol passà més tard als Pignatelli i als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe
marquesat de la Manresana
Història
Títol concedit el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra
Masdenforn
Història
Antiga quadra i parròquia del municipi de Biosca (Solsonès), al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Sallent.
L’església era dedicada a sant Miquel Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella
Quatretondeta
Quatretondeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, en una vall longitudinal del prebètic valencià.
El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El regadiu 33…
el Rafalet de Beniaissó
Despoblat
Despoblat del municipi de Benimassot (Comtat), a l’W del poble.
Era lloc de moriscs tenia 3 focs el 1563 de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest