Resultats de la cerca

Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats

Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia

D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans Hi collaboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel

Dirigida per Josep M Ferrando, JA Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla, entre d’altres, i collaboracions especials de Martí Farreras, Josep M Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés, i els fotògrafs Miguel Moreno, Zoltan Czibor i Eduardo Sáenz Estava escrita en castellà amb alguns articles en català, i informava sobre el Futbol Club Barcelona El mateix any desaparegué per donar pas al diari Sport

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents

Fundada el 1872, fou la precursora de les futures associacions excursionistes catalanes Estava composta per una dotzena de joves catalanistes que tenien dos objectius estudiar la geografia de Catalunya amb finalitats estratègiques i practicar una activitat esportiva i d’esplai En formaren part, entre d’altres, Cèsar August Torras, Ramon Arabia, Antoni Massó, Carles Garcia Vilamala i Josep Fiter L’any 1876, la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en diluí l’activitat i feu que els seus membres s’hi acabessin adherint

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…