Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
tro
Química
Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que rebenta i fa un gran soroll, bé en encendre la metxa de què és proveït (tro de metxa), bé en xocar amb una superfície dura contra la qual és llançat amb força.
barba
Indústria tèxtil
Quantitat de metxa o fil enrotllat en les bobines, quan s’on plenes, que es produeix en la filatura del lli, el cànem o el jute.
encadellar
Tecnologia
Ajustar o unir (dues peces de fusta, posts, etc) fent que el crestall, la metxa, etc, encaixi en el solc, l’encaix, etc de l’altra.
didal
Indústria tèxtil
Conjunt de residus de la contínua de filar i retòrcer formats per trossos de cinta o metxa que són enrotllats sobre els cilindres d’alimentació i estiratge.
màquina metxera
Indústria tèxtil
En la filatura de la llana, màquina semblant a la metxera, però que, en comptes de donar a la metxa una torsió, li dóna una falsa torsió per rotofricció.
L’enrotllament té lloc en bobines cilíndriques d’enrotllament creuat impulsades tangencialment
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
grans estiratges
Indústria tèxtil
En les màquines de filar, estiratge de valor molt elevat (fins a 100, si fa no fa) que permet d’emprar una metxa més gruixuda i estalviar així alguns passos de metxera.
Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas
trau
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc, per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.
pesca
A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…