Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
autonomia
Filosofia
Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa.
Una llei és autònoma quan té en ella mateixa el seu fonament i la raó pròpia de la seva legalitat, i, en general, una moral és autònoma, en oposició a una moral heterònoma, quan és basada en fonaments i criteris intrínsecs al subjecte de la moral i no imposats des de fora En Kant, l’autonomia de la moral és basada en l’autonomia de la voluntat pura, mentre que la voluntat només és determinada en virtut a la pròpia essència, és a dir, en virtut de la forma universal de la llei moral, independentment fins i tot de la natura de l’…
rectitud
Dretura en sentit moral o intel·lectual.
Wang Yangming
Filosofia
Filòsof xinès neoconfucianista.
Al llarg de la seva vida, molt activa, exercí diverses funcions civils i militars Trobant-se a l’exili, en una mena d’illuminació sobtada comprengué el sentit d’una frase de l' Estudi gran i inicià la seva producció filosòfica, basada en gran part en aquest clàssic Entronca amb els plantejaments de Zhu Xi, però s’acosta més a Lu Xiangshan en les sentències en recull la identificació de la ment amb el li i el consegüent innatisme cognoscitiu Cal entendre aquest pensament centrat en l’enfocament moral la llei moral és a l’interior i no en les coses externes, i hom la…
Frank Buchman
Cristianisme
Ministre luterà nord-americà.
Fundà l’Oxford Group i el moviment del Rearmament Moral Entre altres obres, escriví Moral Re-Armement 1938
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
patriarca
Vell venerable, d’una gran autoritat moral.
bergant | berganta
Brètol, mala persona, de mala conducta moral.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina