Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Manuel de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979…
Ignasi de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i tractadista d’arquitectura.
Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les reconstruccions del…
Retorn a Bolívia d’Evo Morales
Després d’un any a l’exili, l’expresident Evo Morales retorna a Bolívia des de l’Argentina Després que el candidat del seu partit Luis Arce guanyés les eleccions presidencials del 18 d’octubre, un jutge va aixecar l’ordre d’arrest per sedició i terrorisme contra Morales impulsada per les forces de dreta que el van descavalcar del govern arran de les conflictives eleccions de l'octubre de 2019
Bolívia ratifica la Constitució de Morales
El poble bolivià vota a favor del sí en el referèndum per ratificar una nova Constitució que vol refundar el país sobre lògiques indígenes més justes Malgrat el triomf, l'oposició autonomista denuncia frau en els resultats i accentua la divisió al país
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
Dimiteix el president de Bolívia Evo Morales
Evo Morales, president de Bolívia durant quasi 14 anys, anuncia la dimissió L’anunci arriba després de setmanes de protestes contra la declaració del Tribunal Electoral que el va anunciar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre El resultat és considerat fraudulent per gran part de la població boliviana Per la seva banda, l’exèrcit insta Morales a dimitir Dos dies després s’exilia a Mèxic i finalment a l’Argentina El dia 13 la senadora Jeanine Áñez s’autoproclama presidenta interina El dia 22 el govern acusa Morales de sedició i terrorisme
Real Academia de Ciencias Morales y Políticas
Institució fundada el 1857 a Madrid amb l’objectiu de conrear les ciències morals i polítiques.
Els seus primers membres procedien dels ambients liberals D’acord amb els estatuts actuals, aprovats el 1970, es divideix en quatre seccions ciències filosòfiques, ciències polítiques i jurídiques, ciències socials i ciències econòmiques Consta de 36 acadèmics numeraris, de 30 corresponents espanyols, d’honoraris i corresponents estrangers, i de supernumeraris procedents de la classe de numeraris Publica uns Anales Disposa d’una biblioteca de 60000 volums
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló
Arquitectura
Arquitecte.
Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…
Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló
Historiografia catalana
Historiador i genealogista.
Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona , Annals de l’…
Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló
Historiografia
Dret
Advocat i historiador.
Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina