Resultats de la cerca

El muntanyenc basc Juan Oiarzabal completa l’ascensió a l’Annapurna 8091 m acompanyat de dos membres del programa de TVE “Al filo de lo imposible”, un dels quals és el càmera català Ferran Latorre Oiarzabal va assolir el seu primer “vuit mil”, el Cho Oyu 8153 m, l’any 1985, i des d’aleshores ha completat les ascensions de tots els cims del món que superen els 8000 m, tots ells a l’Himàlaia És el sisè alpinista del món que ha aconseguit coronar els catorze “vuit mil”

S’inicià al Club Muntanyenc de Sant Cugat Del 2005 al 2009 fou campiona d’Espanya en totes les categories d’alevins fins a júnior i el 2008 participà en el Campionat d’Europa júnior L’any 2010 debutà en la categoria absoluta i participà en el Mundial d’aquell any i en el Mundial i l’Europeu del 2011 Guanyà una medalla de plata i una de bronze en els Campionats d’Espanya 2010 i una d’or i tres de plata 2011 El 2013 fou subcampiona estatal en tots els aparells i en el concurs general

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, s’inicià en l’escalada esportiva a mitjans de la dècada de 1990 En l’especialitat d’escalada en bloc es proclamà campiona d’Espanya 2001, 2005, 2006, 2009, 2010 i fou subcampiona d’Espanya 2004, 2008 En la modalitat d’escalada de dificultat guanyà el campionat d’Espanya 2010 i la Copa d’Espanya 2006, 2011, fou subcampiona d’Espanya 2009 i segona en la Copa d’Espanya 2001, 2002 També participà en el Campionat del Món d’Escalada en Bloc 2012 El 2012 es retirà de la competició per exercir d’entrenadora d’escalada esportiva

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953

Membre del consell directiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC, al setembre del 1905 cofundà la Societat de Ciències Naturals de Barcelona Club Muntanyenc En fou el primer president i formà part del seu consell directiu fins a la seva mort Al gener del 1920 redactà, juntament amb Agustí Duran i Josep Maria Co de Triola, les bases d’una federació d’entitats excursionistes, i constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC De la seva nombrosa activitat espeleològica, cal destacar la primera…

Al començament promogué l’acampada esportiva organitzant campaments i aplecs excursionistes a les comarques del Camp de Tarragona Entre el 1929 i el 1936 edità un butlletí Disposava d’una important biblioteca, una secció d’excursionisme i una secció de minyons de muntanya Desaparegué durant la Guerra Civil i es reorganitzà el 1951 A les activitats d’acampada s’hi incorporaren les seccions juvenil de ciclisme i d’espeleologia, i es recuperà el butlletí informatiu que des del 1953 va ser en català El 1973 es fusionà amb el Grup Excursionista Muntanyenc de la mateixa ciutat i es…

Fundada el 1898 sota la direcció de Víctor Brossa, fou presidida per Josep Maria Folch i Torres 1900, i posteriorment per Eduard Vidal i Riba L’any 1901 van organitzar un acte dedicat a Artur Osona i l’any següent homenatjaren Jacint Verdaguer com a promotor de l’excursionisme d’altura L’any 1902 es fusionà amb dos grups excursionistes de Barcelona anomenats el Sometent i el Renaixement per constituir l’Aplec Catalanista Aquest nou grup mantingué certa activitat en el camp de l’excursionisme científic i divulgatiu, però amb els anys l’activitat va anar decaient i es dissolgué El 1906 alguns…