Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
Antoine-Laurent de Jussieu
Botànica
Metge i botànic francès, nebot d’Antoine, Bernard i Joseph de Jussieu.
Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788
Ramon d’Empúries
Història
Vescomte de Bas (1323-31) i primer gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital (1319-23).
Fill del comte Hug V d’Empúries i de Sibilla de Palou, vescomtessa de Bas Fou un personatge important de la cort de Jaume II i d’Alfons el Benigne Aquest el nomenà tutor del seu nebot Joan, fill gran del comte Pere I d’Empúries, el 1334 Rebé moltes donacions al comtat d’Empúries i al vescomtat de Bas En crear-se el priorat de Catalunya, en fou nomenat el primer gran prior El 1322, arran de la mort del seu nebot Ponç VI Malgaulí, el vescomtat de Bas revertí a la corona, però Jaume II hagué de lliurar-lo a Ramon en penyora d’una hipoteca de 40 000 sous que gravava el…
Bernat II de Besalú
Història
Comte de Besalú (1052-97).
Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es feu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a…
Segimon III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1587-1632) i de Suècia (Segimon I: 1592-1604).
Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595 i afavorí els catòlics suecs Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle Carles IX A l’època de les…
marquesat de Retes
Història
Títol concedit el 1919 a Isabel de Urruela y Morales (morta a Barcelona el 1960), germana del marquès de San Román de Ayala i vídua del financer barceloní Luis López y Díaz de Quijano, germà del primer marquès de Lamadrid
.
Ha passat al seu nebot Josep Lluís d’Urruela i Sanllehy
Creont
Personatge de la literatura grega.
Germà de Jocasta, succeí Èdip, cunyat i nebot seu, en el govern de Tebes Antígona
marquesat de Casa Riera
Història
Títol concedit el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Rosés, tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula, castellà d’Amposta.
Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera , besoncle de Fabiola Mora y de Aragón, reina de Bèlgica
Inici de la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València
Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot
marquesat de Vallgornera
Història
Títol concedit el 1796 a Ramon de Vallgornera, òlim de Llunes i d’Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.
En fou segon titular el seu nebot valencià Albert Felip de Baldric i de Veciana Passà als Rubinat i als Balle
Garriga

Armes dels Garriga-Nogués
Economia
Família de comerciants i de banquers originària de Vic, on nasqué Josep Garriga
(mort vers el 1830), fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona.
Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés , amb la qual cosa restà a les mans dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina