Resultats de la cerca

L’Orinoco hi perd un 25% del seu cabal, que va al riu Guainía, curs alt del riu Negro Aquest cas, únic al món, de comunicació entre dues conques fluvials importants s’originà en part per desbordament de l’Orinoco i per captura del Casiquiare

N'hi ha tres grups els del riu Caiori-Uraupés, nòmades, que viuen de la caça i de la pesca els que habiten entre els rius Negro i Japira, bons agricultors, aplegats en cases comunals i els macús del riu Curicuriari, que són caçadors

La seva narrativa excelleix sobretot per una encertada observació i descripció de tipus, costums i paisatges de la seva terra Cal destacar-ne Flor de durazno 1911, El valle negro 1918 i Desierto de piedra 1925 També conreà el gènere històric i d’aventures

Juntament amb José Isaac de Diego intentà la fundació d’un moviment poètic basat en el so, el diepalisme, de vida efímera però indicatiu de la poesia negra de Palés Matos Pueblo negro 1926, Tuntún de pasa y grifería 1937, Poesía publicat el 1957, aplega poemes del 1915 al 1956

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Fill de Miquel Utrillo i Morlius , exercí el periodisme i la crítica d’art i d’esports publicà d’una manera esparsa la interessant correspondència del seu pare amb altres artistes modernistes, i llibres com Anecdotari d’en Francesc Pujols , Salvador Dalí y sus enemigos 1952 i El libro negro de Sitges 1970

Situat a la Mariña Occidental, a la desembocadura del riu Negro, uns 60 km al NW d’Oviedo És centre agrícola i ramader i de pesca Hi ha indústria alimentària conserves pesqueres El cap del terme és Luarca en asturià, Lluarca, destacat nucli turístic Fins el 1998 el nom de municipi fou Luarca

Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla Illustrà diverses publicacions, com El Imparcial i Blanco y Negro Conreà la crítica taurina amb el pseudònim de Zig-zag , i dirigí la publicació esportiva Armas y Deportes 1924-32 Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

El 1933 anà a Europa per continuar la seva formació i el 1935 actuà amb èxit per gairebé tots els països d’aquest continent El mateix any tornà als EUA El seu repertori comprengué tant negro-spirituals com obres dels romàntics alemanys Fou la primera cantant de color admesa al Metropolitan Opera House de Nova York 1955