Resultats de la cerca

El nucli inicial i més important radica a Itàlia, amb el Movimento Sociale Italiano MSI, que, juntament amb el neonazisme, ha estat l’inspirador de petits grups de l’extrema dreta arreu del món occidental A Itàlia, nuclis clandestins d’aquest signe Ordine Nero, Ordine Nuovo, etc han protagonitzat, des dels anys setanta, sagnants accions terroristes

D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni

Representants a partir de Cèsar 46 aC, aquests espectacles foren molt freqüents durant el s I, en els regnats de Claudi que n'organitzà un amb més de 20 000 homes al llac Fucino, l’any 52 aC, Neró, Tit i Domicià L’última naumàquia fou celebrada el 248 dC per commemorar el millenari de la fundació de Roma

Es casà amb Tiberi Claudi Neró, amb el qual tingué dos fills, Tiberi i Drus August s’enamorà d’ella i hi contragué matrimoni Mort l’emperador, fou anomenada Júlia Augusta i tingué un paper important en la qüestió successòria, a favor de Tiberi El seu retrat ha estat conservat en diversos relleus Ravenna, Florència, en camafeus i també en busts de bronze Louvre o de marbre

Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita

Comprèn, any per any, en setze llibres dels quals s’han perdut del VII al X i el XVI és incomplet, la història de Roma des de la mort d’August i l’accessió de Tiberi al tron fins al regnat de Neró Amb un estil epigramàtic i condensat reflecteix amb gran precisió la societat romana i, en un primer pla, la vida de l’aristocràcia i els membres de la família imperial

A Roma fou redactor de “La Riforma” La seva obra literària, desenvolupada en el clima de la scapigliatura , es caracteritza per la recerca d’una nova tècnica estilística L’altrieri nero su bianco 1868 i Vita di Alberto Pisani 1871 són importants sobretot per l’habilitat estilística De l’època romana són La colonia felice 1874 i La desinenza in A 1878, els trets essencials de les quals són l’humor subtil i l’estil refinat

Normalment consten d’elements arquitectònics estilitzats, barrejats amb figures i motius vegetals esfilagarsats, tot estructurat en estudiada superposició Es generalitzaren a Itàlia des del final del s XV per influència de la decoració de la retrobada Domus Aurea de Neró a Roma S'atribueix llur llançament a un tal Pietro Luzzi de Feltre Foren un recurs molt emprat al Renaixement llotges Vaticanes i al manierisme Passà a d’altres països, especialment Flandes, Alemanya i França, on entroncà amb l’art rococó del s XVIII

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana Escriví el poema èpic Punica , en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina , que durant molt temps li fou atribuïda