Resultats de la cerca

No és invariable, ans té característiques particulars per a cada família o grup, els detalls de les quals tenen un valor sistemàtic i són, doncs, emprats per a la classificació

Està envoltada de músculs pectorals, subescapular, etc Una pell fina, rica en glàndules sebàcies i sudorípares i poblada de pèl a partir de la pubertat, revesteix tota l’aixella i cobreix una capa abundosa de teixit que envolta l’artèria i la vena axillars, els nervis del plexe braquial i nombrosos ganglis limfàtics

Un pla frontal que passa per davant de la tràquea el divideix en dues porcions el mediastí anterior , amb el tim, el cor, el pericardi, els grans vasos i la bifurcació traqueal, i el mediastí posterior , amb l’aorta toràcica, l’esòfag, les venes àzigues, el conducte toràcic i els nervis pneumogàstric i gran simpàtic

Hi ha disminució o abolició dels reflexos osteotendinosos, parestèsies i paràlisi flàccida En els casos més greus, poden ésser afectats els nervis cranials i la musculatura respiratòria Al líquid cefaloespinal hom troba, de manera característica, un augment de la concentració de proteïnes i una absència de cèllules dissociació albuminocitològica És anomenada també poliradiculoneuritis aguda i síndrome de Guillain-Barré

Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent

Com a anatomista, es destacà per les seves descripcions del cervell Cerebri anatome nervorumque descriptio et usus , 1664, el cerebel, els nervis cranials i les artèries de la base del crani hexàgon de Willis Formulà teories fisiològiques inspirades en les doctrines iatroquímiques, com ara la de la contracció muscular, i estudià l’acció d’un gran nombre de medicaments Pharmaceutice rationalis , 1673

Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis

Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire

L’estudi dels potencials evocats, mitjançant un registre electroencefalogràfic, permet de determinar el temps que triga un estímul extern a ésser rebut per les estructures del sistema nerviós central Hom pot procedir a l’estudi de potencials evocats auditius prova que permet valorar objectivament l’audició, visuals o sòmato-sensitius , que solen estar alterats en algunes malalties que alenteixen la transmissió nerviosa, com l’esclerosi múltiple o els tumors dels nervis cranials o dels perifèrics