Resultats de la cerca

Dirigents Josep Antoni Nogués president i Fèlix Cusiné secretari En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 521 vots 3,5%

Hi collaboraren Xavier Nogués amb una sèrie de dibuixos que continuà més tard a La Catalunya pintoresca , Feliu Elias, Ramon Reventós i altres Cessà d’aparèixer el mateix any 1914 Reaparegué maig-desembre del 1916 amb un to més popular

Emprà el pseudònim de Grapa Collaborà a Virolet , i també en publicacions sabadellenques, com L’Almanac de les Arts , Garba , L’Estevet i L’Esforç El seu estil es caracteritza per l’expressionisme humorístic, en una línia clarament derivada de Xavier Nogués

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista

Fou membre del Club de Golf Terramar, de Sitges A catorze anys conquerí la Copa Ana María Perogordo al Club de Campo de Madrid 1933 Guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1943, 1948 El Club de Golf Terramar posà el seu nom a un torneig de golf, del qual ella i el seu marit, Joan Garriga-Nogués, foren impulsors

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors

Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués

Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida