Resultats de la cerca

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

Es traslladà a Tarragona el 1962 i s’inicià al Reus Deportiu el 1966 Fou campió de Catalunya amateur del pes superwèlter 1970 Formà part de la selecció catalana i espanyola Passà a professional amb el Club Siglo XX Es retirà el 1982 i fou seleccionador català amateur des del 2003

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Començà a arbitrar la temporada 1949-50, i la 1963-64 ascendí a primera divisió Es mantingué catorze temporades a la màxima categoria, fins a l’edició 1976-77, i dirigí 152 partits Arbitrà una final de Copa 1967 i en la seva darrera temporada assolí la internacionalitat Un cop retirat, fou informador del Comitè Nacional d’Àrbitres durant quinze temporades

Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà

Membre del Club Natació Banyoles, practicà tant l’especialitat de pista com la de fons El 2009 fou subcampió de Catalunya en la prova de 500 m en C1 i campió en C2 fent parella amb Enric Sánchez El mateix any guanyà la Copa Catalana de 10 km en C1 a Deltebre i la Copa d’Espanya de marató en C2 També practicà el caiac polo i participà amb l’equip de Banyoles a la Lliga

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana

Membre del Club Piragüisme Costa Daurada, participà en diverses edicions de la Copa d’Espanya de caiac de mar i en competicions com el Trofeu Bétulo o la Copa Pagaia-Vila de Llançà També practicà el caiacpolo, modalitat en què aconseguí la medalla d’or en els Jocs Nàutics Atlàntics 2008 i formà part de la selecció catalana

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Cerdanyola, es proclamà campió de Catalunya 1975, 1978