Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
Giovanni Animuccia
Música
Compositor italià.
La seva carrera es desenvolupà a Roma, on el 1555 es feu càrrec de la direcció de la Cappella Giulia i succeí Palestrina, qui en morir Animuccia recuperà el lloc La major part de la seva producció musical està vinculada a la litúrgia i, en certa manera, les seves darreres misses publicades l’any 1567 són un dels millors reflexos dels postulats del concili de Trento pel que fa a l’atenció al text sense pèrdua dels valors musicals Amb tot, els seus orígens florentins es deixen entreveure en les primeres publicacions diversos llibres de madrigals publicats entre els anys 1547 i 1565, i en dos…
Santa Maria de Vilada
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i…
Elisard Sala i Casassas
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que també dirigí i el 1960, el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, Oratori de Nadal , Missa dels excursionistes 1966, i l’obra Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de cambra És autor de més de quatre-centes…
Eudald Corriols
Història del dret
Jurista.
Es doctorà a Cervera i, de gran, ingressà a l’Oratori Publicà Tractatus de mutuo et usura Roma 1792, diversos estudis sobre dret canònic i biografies de sants
Cividale del Friuli
Ciutat
Ciutat de la província d’Udine, a Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Entre els seus monuments sobresurten la catedral, reconstruïda al s XVI en l’estil del Renaixement, i l’oratori de Santa Maria in Valle, anomenat Tempietto s VIII-IX
Santa Maria de Montserrat (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Només sabem que aquest oratori era situat a la parròquia de Sant Benet de Bages al sector oriental del terme de Sant Fruitós i que apareix esmentat el 1290
s’Horta
Poble
Poble del municipi de Felanitx (Mallorca), al límit amb el de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (103 m alt.).
L’oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935 l’església actual és de la segona meitat del s XIX
la Verneda de Sant Ponç
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l’església de Sant Ponç.
El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç
Arnedo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, drenat pel Cidacos.
Destaquen el castell i el recinte emmurallat amb la porta del Crist, les esglésies de San Cosme, San Damián, Santa Eulalia i Santo Tomás, i l’Hospital i oratori de Santa Magdalena
Santa Afra
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Sant Gregori (Gironès), dins la parròquia de Ginestar de Llémena, enlairada a la dreta de la riera de Llémena, dominant el pla de Sant Gregori.
L’actual edifici fou bastit a partir del 1760 sobre un antic oratori Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus Al costat de l’església hi ha una albergueria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina