Resultats de la cerca

Establert a França des del 1946 Al començament fou influït pel folklore del seu país i també per l’art romànic, oriental i prehistòric Cap al 1955 s’orientà vers el surrealisme Telèfon femella Més tard, les seves escultures, fetes de pedra i metall, recerquen una síntesi entre les arts i l’arquitectura A partir d’aquests pressupòsits, realitzà escultures per a esglésies, grups escolars i altres llocs públics

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai

Neix a uns 1 300 m alt als serrats prepirinenecs de Sant Jaume de Frontanyà travessa els termes de Palmerola Ripollès i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, parallelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu L’únic afluent important és la riera de Vilada

Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman

Professor a la Universitat Washington Saint Louis des del 1950, orientà la seva recerca envers l’estudi de l’evolució històrica, disciplina que renovà amb la utilització de la teoria econòmica i els mètodes quantitatius El 1993 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb RW Fogel Entre altres obres, publicà The Economic Growth of the US 1790-1860 1961 The Rise of the Western World A New Economic History 1973, amb RThomas i Structure and Change in Economic History 1981

Contribuí, amb el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol, a l’organització del museu parroquial 1924 Des de l’any 1947 fou el principal collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en féu possible la consulta pels estudiosos i orientà aquests, amb una gran eficàcia i generositat, en llurs recerques Aquesta absorbent tasca d’arxiver féu que les seves investigacions restessin inèdites

Es formà a l’Escola Massana 1957-61 i a Belles Arts 1961-65 de Barcelona El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta La seva obra, que no renuncia a la figuració, s’orientà inicialment cap a la crítica social Actualment pren com a motiu el seu entorn immediat i té un caràcter més líric Ha estat professor a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts

Deixeble de BGozzoli A Florència pintà al fresc a l’església de l’Annunziata ~1475, San Filippo Benizzi i a la de Sant’ Ambrogio Miracle del Sant Sagrament El 1481 fou cridat a Roma on, juntament amb Botticelli, Ghirlandaio, Perugino i d’altres, participà en la decoració de la Capella Sixtina D’acord amb la tendència dominant de l’escola florentina, la seva obra s’orientà cap a formes naturalistes Fou mestre de Fra Bartolommeo della Porta i de Piero di Cosimo

Fou comptable a Amsterdam A partir de l’any 1831 es dedicà plenament a la poesia Escriví balades romàntiques Gedichte , ‘Poemes’, 1838, i després s’orientà cap a la poesia de caràcter polític Mein Glaubensbekenntnis , ‘La meva professió de fe’, 1844 A causa de la seva actitud revolucionària s’exilià fins el 1848, que collaborà amb Marx al Neue Rheinische Zeitung de Colònia El 1849, expulsat de Colònia, publicà els seus Neuere politische und soziale Gedichte ‘Nous poemes polítics i socials’