Resultats de la cerca
Es mostren 6060 resultats
P’otr Andrejevič Pavlenko
Literatura
Escriptor rus.
Enviat a Turquia, escriví sobre els països orientals Aziatskije skazki ‘Contes asiàtics’, 1929, Na vostoke ‘A l’Orient’, 1936-37 Formà part del grup d’escriptors Pereval ‘El pas’ La seva obra més important, Sčast'e ‘La felicitat’, 1947 premi estatal de l’URSS 1948, tracta d’un home que cerca el seu lloc a la vida en tornar del front “La felicitat vol dir ésser útil al poble”, aquesta és la conclusió de l’autor Viatjà i escriví les seves impressions sobre els països occidentals És també autor de contes, entre ells un d’infantil, Stepnoje solnce ‘El sol de l’estepa’, 1949
P’otr Leonidovič Kapica
Física
Físic soviètic.
Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 1946, en…
Antoni de P. Aleu
Periodisme
Dret
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Periodista i advocat.
El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un recull d’articles…
,
P’otr Aleksejevič Kropotkin
Història
Príncep Kropotkin.
Anarcocomunista rus De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia A Suïssa 1872 prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional Tornà a Rússia, on fou empresonat 1874, però aconseguí d’escapar 1876, i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté , anarcocomunista, a Suïssa 1878, i Freedom , llibertària, a Anglaterra 1886 Escriví Paroles d’un révolté 1885, La conquête du pain 1892 i unes memòries 1902 Defensà la idea de la diversitat d’…
P’otr Lavrovič Lavrov
Història
Socialista rus.
Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872
H.P.
Esports de motor
Publicacions periòdiques
Revista d’esports de motor publicada a Barcelona a partir del març del 1930.
Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim set números
P’otr Arkad’evič Stolypin

P’otr Arkad’evič Stolypin
© Fototeca.cat
Història
Polític rus.
Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent
Joan P. Sánchez i Marín

Joan P. Sánchez i Marín
© Família Sánchez
Política
Sindicalista i polític.
Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou…
Síndrome 4p- o de Wolff
Patologia humana
Genètica
És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina