Resultats de la cerca

Companyia creada el 1978 a Jerez de la Frontera per FSánchez, Paco de La Zaranda La seva poètica escènica, marcada per l’expressionisme visual, el compromís existencial i la fidelitat als seus orígens de la baixa Andalusia han tingut un gran ressò internacional El 1995 estrenà al teatre Intar de Nova York Obra Póstuma , d’ECalonge, que també forma part de la companyia Altres muntatges destacats són Vinagre de Jerez 1989, Perdonen la tristeza 1992, Cuando la vida eterna se acabe 1997, La puerta estrecha 2000, Ni sombra de lo que fuimos 2003 i Los malditos 2005, d’Eusebi Calonge, estrenada a…

Els anys vint i trenta menà una vida bohèmia a Londres i a París, reflectida en part en el recull de contes The Left Bank 1927 i en les novelles Postures 1928 i Good Morning, Midnight 1939 Interrompé la seva activitat literària durant dues dècades El 1966 publicà Wide Sargasso Sea , on recrea el personatge d’Antoinette, de la novella Jane Eyre , de ChBrontë, a través de la qual exposa les contradiccions del seu país d’origen i de la seva condició de dona en un estil pròxim a la novella gòtica Cal esmentar també la novella My Day 1975 i Smile, Please , autobiografia de publicació pòstuma…

De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor, pòstuma…

Inicià la seva activitat literària a Berlín, en alemany Chopin und Nietzsche, Homo Sapiens, De Profundis, etc Havent tornat a Polònia 1898, dirigí, a Cracòvia, la revista Życie , on exposà les seves teories sobre l’art pur Traduí al polonès les seves obres alemanyes i escriví, en polonès, drames Dla szczęścia , ‘Per la felicitat’, 1900 Taniec miłości i śmierci, 'La dansa de l’amor i de la mort’, 1901 Mściciel , ‘El venjador’, 1927, novelles Matka, 'La Mare’, 1902 Synowie ziemi, 'Els fills de la terra’, 1904 la trilogia Mocny człowiek, 'L’home poderós’, 1912-13, i altres obres teòriques i…

Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma,…

Es formà a Oxford, on ingressà vers el 1540 i on set anys més tard hi obtingué la graduació El 1561 es convertí en el responsable del cor d’infants de la capella reial anglesa, en la qual havia ingressat alguns anys abans Una bona part de la seva producció dramàtica fou escrita per a nens cantors Tan sols s’ha conservat una d’aquestes obres També cultivà la poesia, gènere en què destacà per la publicació pòstuma de la collecció The Paradyse of Daynty Devises 1576 Fou un dels primers compositors anglesos que conreà el madrigal La seva obra musical coneguda inclou dues peces de…

El 1959 publicà Compañeros de viaje , que s’inscriu dins l’anomenada poesia social de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus 1965, Moralidades 1966, Poemas póstumos 1968, Las personas del verbo 1975 i El pie de la letra 1980 Com a crític publicà Cántico el mundo y la poesía de J Guillén 1960 i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica 1955 Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo 1974, on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació intellectual…

Estudià a Connecticut i, de jove, fou lector de guions, oficinista del New Yorker i ballarí en un vaixell fluvial Assolí un èxit ressonant amb la seva primera novella Other Voices, Other Rooms 1948, on presentà un món adolescent situat entre la realitat i la fantasia Cal esmentar-ne també The Grass Harp 1951 i Breakfast at Tiffany's 1958, sobre l’existència de personatges marginals que per tal d’escapar d’una realitat hostil es construeixen mons imaginaris Amb In Cool Blood 1966, relat d’un assassinat múltiple, inicià la modalitat narrativa anomenada non-fiction , basada en la reconstrucció…

Aplegà la seva obra poètica en Diables d’escuma 1980, premi VAndrés Estellés, però s’havia donat a conèixer principalment en el camp de la literatura juvenil Viatge enllunat 1979, Ulls de gat mesquer 1979 i Que comenci la festa 1980, premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil pòstumament es publicaren Estimada gallina 1981 i El somni ha obert una porta 1981 Conreà també la novella Pare de rates , edició pòstuma 1981 El 1975 publicà un curiós Volum XXVIIIè d’unes suposades “obres completes” on palesava les preocupacions existencials que caracteritzaren la seva obra…

Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió…