Resultats de la cerca

Amb la constitució del Congrés de Diputats i del Senat dona inici la catorzena legislatura de la monarquia parlamentària espanyola Les dues cambres estan presidides per les socialistes Meritxell Batet al Congrés, que repeteix en el càrrec, i Pilar Llop al Senat, elegides en segona votació Els diputats d’ERC, JXCat i la CUP reivindiquen els presos polítics absents a la cambra l’anterior legislatura La mesa del Congrés està formada per PSOE 3, Unidas Podemos 3, PP 2 i Vox 1

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits

La coalició Unió per la Majoria Presidencial UMP va revalidar la majoria parlamentària, ja que va obtenir 57 dels 65 escons en les eleccions celebrades al febrer L’aliança entre la Unió per la Democràcia i la Justícia UDJ i el Partit Djiboutià per al Desenvolupament PDD va aconseguir només 7 diputats En el litigi territorial amb Eritrea pel cap Doumeira, el president, Ismaïl Omar Guelleh, es va reconciliar amb el seu homòleg eritreu, Isaias Afwerki, al setembre, a l’Aràbia Saudita

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…

El Tribunal Europeu de Drets Humans TEDH refusa la denúncia de Carme Forcadell i Carles Puigdemont contra la suspensió del ple del Parlament de Catalunya del 9 d’octubre dos dies després de la celebració del referèndum pel Tribunal Constitucional a petició del PSC El TEDH considera que la suspensió s’ajustava a dret, no vulnerava la llibertat d’expressió i de reunió, protegia la minoria parlamentària i preservava la seguretat pública en prevenció de desordres El ple es va celebrar finalment el 10 d’octubre

El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí

En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la Gran Bretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort

Desmarcat de l’organització local del PRR Partit Republicà Radical Autonomista, concorregué a les eleccions del novembre de 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC i obtingué quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya Simó, Miquel Cunillera, Gonçal Ivars i Josep Folch Al novembre de 1933 trencà amb ERC i donà suport al Partit Català d’Acció Republicana en les eleccions legislatives de 1933 El 1936 tres dels seus diputats catalans Simó, Cunillera i Ivars constituïren minoria parlamentària amb Acció Catalana Republicana Lloret i Estat Català Dencàs