Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
rasgueado
Música
En alguns instruments de corda pinçada, tècnica d’execució que consisteix a tocar, arpegiant-les ràpidament en sentit ascendent i descendent, totes les cordes de l’instrument, en oposició al puntejat, en què es polsen les cordes individualment.
El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres,…
Héctor Alterio Onorato
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic argentí.
El 1950 constituí un grup escènic independent i a partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica Des del 1974 resideix a l’Estat espanyol Entre les seves primeres interpretacions es destaquen Don Segundo Sombra 1969 de M Antín, La mafia 1971 de SL Torre-Nilsson, Cría cuervos de C Saura, i Arriba Hazaña 1977 de J Chávarri Després ha interpretat, entre d’altres, Las huellas borradas 1999 d’E-GLipschutz, Plata quemada 2000 de MPiñeyro, Mi abuelo es un animal 2000 de MBarroso, Sé quién eres 2000 de PFerrerira, Esperando al Mesías 2000 de DBurman, El hijo de la novia 2001 de JJCampanella…
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa…
,
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…
Albert Mallofré i Milà
Periodisme
Periodista i crític musical.
S'inicià amb collaboracions en el setmanari de la seva ciutat, i fou corresponsal de publicacions esportives i collaborador regular a Destino 1959-1974 i Jano Del 1964 al 1996 treballà a La Vanguardia , on durant anys estigué al capdavant de la secció de Cultura i Espectacles També collaborà en programes radiofònics Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i Catalunya Música i, més esporàdicament, a la televisió Promotor i impulsor discogràfic i de concerts i festivals de música, fou un dels principals introductors del jazz , el rock , el pop i la chanson francesa a Catalunya i l’…
Juan Gabriel Vásquez Velandia
Literatura
Escriptor colombià.
Estudià dret al seu país i es doctorà en literatura llatinoamericana a París Des del 1999 resideix a Barcelona És autor de les colleccions de relats Los amantes de Todos los Santos 2001 i Canciones para el incendio 2018, Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana, de la biografia de Joseph Conrad El hombre de ninguna parte 2004 i dels assaigs El arte de la distorsión 2009, Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar 2007, La venganza como prototipo legal alrededor de la Ilíada 2011 i Viajes con un mapa en blanco 2017 En novella ha publicat Los informantes 2004, Historia…
Guillem de Castro i Bellvís
Portada de les obres de Guillem de Castro i Bellvís
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta.
Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a…
,
Sant Cristòfol de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Gaspar Sanz
Música
Guitarrista, organista i compositor aragonès.
Vida Format de jove en algun centre eclesiàstic, es graduà en filosofia i teologia a la Universitat de Salamanca Posteriorment residí a Itàlia, especialment a Nàpols, on amplià els estudis musicals amb Cristoforo Caresana, organista de la capella reial napolitana, i a Roma Es relacionà amb diversos guitarristes italians, entre els quals cal esmentar Orazio Benevoli, Pietro A Ziani i sobretot Lelio Colista, tingut per A Kircher com l’Orfeu de l’època De retorn a Espanya, fou nomenat mestre de guitarra del príncep Joan d’Àustria, i publicà a Saragossa el tractat Instrucción de música sobre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina