Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
rossinyol
Rossinyols
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 4 a 10 cm d’alt, en forma d’embut, amb l’himeni disposat en plecs semblants a làmines; és d’un groc de rovell d’ou, i amb una olor com d’albercoc.
Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se
Luino
Ciutat
Ciutat de la província de Varese, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del llac Major, és un centre d’estiueig Té una sòlida producció agrícola vinya, fruiters, cereals i pastures i indústria tèxtil i mecànica
Ibarra
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, al País Basc, a l’E de Tolosa.
Situat a la vall de l’Oria, és una zona de faigs, castanyers i pastures La indústria paperera, metallúrgica, de plàstics, però, sustenta l’economia del terme
vall d’Aezkoa
Vall de l’alt Pirineu navarrès, País Basc, en el curs superior del riu Irati.
Pertany a la vall el bosc d' Irati , fageda en part explotada comunalment Les pastures nodreixen bestiar boví La població parla una varietat del dialecte baixnavarrès del basc
Cheviot Hills
Serra
Alineació muntanyosa de Gran Bretanya, que forma el límit entre Anglaterra i Escòcia.
És constituïda essencialment per calcàries i granit, i les seves formes arrodonides són cobertes per pastures que alimenten una preada ramaderia raça xeviot El 1955 fou declarada parc nacional
agrovoltaisme
Agronomia
Tecnologia energètica
Sistema d’explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d’electricitat a partir de la llum solar.
Generalment s’installen plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s’integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries
Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa
Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat Tstellatum és una…
Navalvillar de Pela
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al N del Guadiana, on es forma l’embassament d’Orellana.
L’economia es basa en les activitats del sector primari hi destaca l’agricultura, amb el cultiu predominant de cereals Les deveses de pastures han facilitat el desenvolupament del bestiar de llana
Sredna Gora
Serralada
Serralada de Bulgària, coneguda també com a Antibalcans, que, amb una llargària de 280 km, corre paral·lela a la dels Balcans i al sud d’aquesta.
L’altura principal és el Bogdan 1 604 m, a l’est de Sofia Molt boscosa antigament, presenta avui pastures i permet els conreus de tipus mediterrani fruita fins a bona altura