Resultats de la cerca

Fou el primer delegat i entrenador de la secció d’hoquei patins del Futbol Club Barcelona quan aquesta es creà el 1942 Posteriorment, els anys cinquanta, també fou àrbitre internacional i membre de l’equip tècnic de la selecció espanyola que es proclamà per primera vegada campiona del món 1951

Començà a arbitrar el 1972 a la Federació Territorial Barcelonesa de Patinatge El 1977, per motius laborals, s’afilià a la de Girona El 1984 assolí la categoria internacional Fins el 1997, any de la seva retirada, dirigí 410 partits de la divisió d’honor, 10 finals de la Copa del Rei i 215 partits de competicions internacionals Participà en set Campionats del Món i quatre d’Europa, en dues Copes de les Nacions de Montreux, una Copa Llatina i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què l’hoquei sobre patins fou un dels tres esports de demostració

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Al final de la dècada de 1920 jugà a l’Skating Club Catalunya i el Hockey Patín Club Barcelona El 1930 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i, al mes de gener del 1933, es convertí en el seu president fins a l’esclat de la Guerra Civil

S’inicià al Club Patí Vic, on estigué fins el 1988, quan marxà al Club Patí Voltregà, on es retirà al final de la temporada 2002-03 Guanyà la Copa de la CERS 2002 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després de penjar els patins, fou segon entrenador del CP Voltregà i de la selecció catalana 2002-06

Fundat el 1971 amb el nom d’Hoquei sobre Patins CN l’Alzinar, fou el successor de la Societat Recreativa i Cultural l’Alzinar, creada l’any 1959 Prengué la denominació actual el 1978 Disposa d’un equip sènior que jugà a primera divisió catalana en diverses etapes, així com d’equips en categories inferiors El 1993 creà la secció de patinatge artístic

Davanter, s’inicià el 1943 en el GEiEG de Girona, on jugà durant quinze anys Es convertí en capità, i fou dues vegades subcampió de Catalunya 1946, 1947 i d’Espanya 1947, 1949 El 1949 fou internacional amb la selecció espanyola, amb què es proclamà subcampió del món Després de penjar els patins entrenà durant vuit temporades el Coma Cros de Salt

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys