Resultats de la cerca

Fou professor clínic de la facultat de Barcelona 1884-1902 Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc Prengué part als Congressos de Barcelona 1888 i de Moscou 1894 El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució

En el cicle Patologia social O barāo de Lavos , 1891 O livro de Alda , 1895 Amanha , 1901 Fatal dilema , 1907 Próspero fortuna , 1910 explicà, a la manera de Zola, la decadència d’una família Escriví també novelles camperoles Mulheres de Beira 1898, etc

Actuà eficaçment durant l’epidèmia de còlera del 1821 Fou secretari de la junta suprema de sanitat, catedràtic de medicina a Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts Publicà una Memoria sobre el cólera morbo 1834 i Patología médica 1850

Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles Fou collaborador de “Las Provincias” i de diverses revistes tècniques i publicà Tratado completo del naranjo 1893, Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola , algunes de les quals obres foren traduïdes a l’anglès

Fou professor de patologia i terapèutica a la Universitat de Heidelberg Investigà sobre electroteràpia i descobrí diverses malalties, com la distròfia muscular progressiva que afecta els músculs pelvianofemorals malaltia d’Erb i la paràlisi produïda per alteracions del fascicle piramidal de la medulla paràlisi d’Erb

Professor de patologia a Friburg, on creà escola, és autor de treballs fonamentals sobre el sistema de conducció cardíaca i l’anatomia patològica de la tuberculosi i el reumatisme Les lesions histològiques més característiques del reumatisme són anomenades, a honor seu, nòduls d’Aschoff nòdul auriculoventricular

Actua sobre les artèries petites i pot tenir efectes secundaris com ara edemes malleolars, rubor facial i cefalea Per la seva acció sobre el múscul cardíac, la principal indicació és la hipertensió arterial associada amb patologia cardíaca, com isquèmia coronària, extrasístoles ventriculars, fibrilació auricular i taquicàrdies paroxístiques supraventriculars

Catedràtic d’otorrinolaringologia a Granada 1953, Sevilla i Madrid, és autor d’una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l’audiometria supraliminar 1956 l’exploració funcional auditiva 1958 i els aspectes terapèutics Dirigí “Progresos en ORL y patología cervicofacial” 1978

Professor a la Universitat de Berlín, destacà com a clínic expert en l’exploració dels malalts i en la valoració del símptoma febre, fins aleshores poc considerat Fundador de la patologia experimental Gesammelte Beiträge zur experimentellen Pathologie , 1871, provocà pneumònies amb la secció dels vagues, experiment que ha esdevingut famós