Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…
contrapunt
Tecnologia
Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar (l’altre és el capçal fix).
El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil
calatge
Tecnologia
Operació d’encaixar dues peces de les quals la femella és de mides lleugerament més petites que la peça mascle ( interferència
).
Pot ésser realitzada en fred, provocant la deformació d’ambdues peces per la força mecànica que sobre elles s’exerceix encaix a premsa , o en calent, quan hom escalfa la peça femella perquè en dilatar-se permeti d’encaixar-hi la peça mascle sense dificultats encaix en calent
pinta de roscar
Tecnologia
Cadascuna de les eines de tall dentades que, en una filera, rosquen la peça.
La disposició de les pintes de roscar a la filera pot ésser de treball radial o tangencial respecte a la peça que hom vol roscar, i segons el cas, hom les anomena pintes de roscar radials o pintes de roscar tangencials
ternari | ternària
Música
Dit d’una peça formada per tres fragments, com un lied, un minuet, un scherzo, etc.
Dit d’una peça formada per tres fragments, com un lied , un minuet, un scherzo , etc
corredora
Tecnologia
Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.
Normalment és una peça que es desplaça per la paret del cilindre i té uns treps, disposats de manera que en el moment oportú donen sortida als gasos d’escapament i a l’admissió de la mescla pels indrets adequats La distribució per corredora té l’inconvenient, respecte a les vàlvules, que no proporciona un tancament tan perfecte i té més fregament, la qual cosa n'augmenta l’escalfament i en disminueix el rendiment mecànic, raó per la qual actualment ha quedat en desús
reencunyar
Numismàtica i sigil·lografia
Tornar a batre una moneda tot utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.
Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació
perdigonatge
Tecnologia
Operació de decapatge de la superfície d’una peça mitjançant la projecció d’un doll de perdigons.
Amb aquest tractament hom aconsegueix de netejar-ne la superfície alhora que hi crea unes tensions residuals de compressió que augmenten la resistència a la fatiga de la peça
roda
Transports
Peça més sortint de la proa d’una embarcació, que li dóna la forma.
En la roda, que pot ésser de fusta o metàllica, segons que l’embarcació sigui de l’una o de l’altra natura, acaben els taulons o les planxes del folre exterior o del folre, respectivament La part inferior de la roda va unida a la quilla mitjançant una peça o una part d’ella mateixa, anomenada peu de roda En les embarcacions metàlliques, la roda, recta o inclinada, sol ésser constituïda per un perfil d’acer arrodonit a la cara anterior
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina