Resultats de la cerca

Situació Planta d’aquesta tomba isolada i tallada a la roca Joan Enrich Aquest enterrament es pot localitzar en un bosc de pins a una altitud de 700 m, prop d’un camí de carro que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, passada la casa de Pedrafita, al pla del mateix nom, i més concretament a ponent de Cal Perdiu però dintre la partida de Cal Miquel Mapa 35-15391 Situació 31TCG837152 Necròpoli És una tomba isolada situada i excavada a l’extrem d’una roca molt erosionada, pertanyent a un adult i amb el cap situat a l’W Correspon al tipus d’extrems arrodonits,…

Consta d’unes 1500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora  Aconitum  lycoctonum   escanyallops , matallops  Aconitum napellus   matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora  Actaea spicata   herba de Sant Cristòfol   Adonis aestivalis   ull de perdiu   Adonis annua   ull d’àngel  Anemone alpina anemone alpina, viola blanca  Anemone coronaria anemone coronària, castanyola  Anemone hepatica   herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor  Anemone japonica  …

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la serra de Sant…

De família benestant, es posà aviat al capdavant del negoci tèxtil patern, però s’arruïnà en les empreses de teatre que promogué tant a Barcelona com a Madrid Figura representativa de la bohèmia de la fi del segle XIX, és recordat sobretot per un saborós anecdotari, de vegades apòcrif Participà en activitats dels tallers de Frederic Soler i els seus amics i escriví diverses comèdies de costums, entre les quals destaca Don Gonçalo o l’orgull del gec 1891, que obtingué un gran èxit i dibuixa amb precisió canvis socials i generacionals significatius de la societat barcelonina del seu temps Poc…

Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…

Racó de la marjal del Moro amb la serra de la Calderona al fons Ramon Dolç Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet 216, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests espais es troben al litoral del Camp de Morvedre, una de les comarques costaneres centrals del País Valencià Les dunes de Canet d’En Berenguer i la marjal del Moro voregen la rodalia de la desembocadura del Palància la marjal d’Albuixec pràcticament destruïda l’any 1991 per fer-hi un polígon industrial ho fa entre el Palància i el barranc de Carraixet A Canet, tot i que força reduïdes…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…