Resultats de la cerca

El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Girona, de Figueres i d’Olot Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812

Durant la guerra hispano-nord-americana fou ocupada per les tropes nord-americanes, després de la batalla naval de Cavite 1 de maig de 1898, en què l’esquadra nord-americana, molt superior, desféu l’espanyola Fou convertida en base naval dels EUA ocupada del 1941 al 1945 pels japonesos, que encara perdura en l’actualitat

Es diferenciaven cadascuna de les classes la capsa del porxo de la civada , la capsa del porxo de l’ordi i la capsa del porxo del forment aquesta, subdividida en capsa del forment d’avall , sobre el blat arribat per mar, i capsa del forment d’amunt , sobre l’importat per terra Perdurà fins el 1462

Tots dos pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones El major portava, també, una aurica Aparegué al s XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant Subsistí mentre perdurà la navegació de vela

El 1694, quan fou suprimida la diputació del regne de Castella, se'n considerà continuadora Al segle XVIII tenia sis diputats titulars —un per Catalunya i Mallorca des del 1767—, un de suplent i tres de supernumeraris Perdurà fins el 1834 amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de nou a les corts generals

Fou tres vegades campió d’Espanya de llançament de martell 1928, 1930, 1936 i sis de Catalunya 1927, 1930, 1931, 1933, 1934, 1936 Baté sis vegades el rècord català, el darrer dels quals 1931 perdurà vint anys, fins el 1951 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Josep Tugas Masachs

Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit

Inaugurat el 1884 com a Teatre Ribas, s’anomenà al cap de poc Teatre de Catalunya, i el 1887, restaurat, rebé el seu nom definitiu Hom hi representà sarsueles, operetes, drames, comèdies, etc Els anys vint, Abelard Cots i Lozano, popular empresari, el convertí en un dels més importants teatres de varietats del país Perdurà fins el 1929