Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Vicenç Andrés i Llobet
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf, poeta i periodista.
El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa
,
Amadeu IV de Savoia
Història
Comte de Savoia (1233-263), fill de Tomàs I, a qui succeí, i de Beatriu-Margarida de Ginebra.
Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV
al-Aḫṭal
Literatura
Poeta àrab.
Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer
Claudi II
Història
Emperador romà (268-270).
Fou elegit pels conjurats que, a Milà, donaren mort al seu antecessor Galliè Guanyà el sobrenom d' el Gòtic per la gran victòria que aconseguí a Niš anihilant una irrupció de gots Durant un segle el poder d’aquest poble restà atenuat, la qual cosa permeté una relativa reorganització imperial Morí víctima de la pesta i el succeí Aurelià
Prúsies I
Història
Rei de Bitínia (~230 aC).
Intentà d’ampliar els seus dominis en la zona de la mar Negra i s’alià amb els rodis i amb Filip V de Macedònia, la germana del qual esposà Participà en la primera guerra macedònica i, més tard, instigat per Anníbal, atacà Èumenes II de Pèrgam i fou derrotat La mediació dels romans li permeté de salvar la integritat del seu estat
Auguste Piccard
Física
Inventor suís.
Professor de física a Basilea, Zuric i Brusselles, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf , que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste 1953, permeté l’exploració de fons marins a més de 10000 m de profunditat
Isaac Peral y Caballero
Marí i inventor.
Com a oficial de marina, serví a Cuba i a les Filipines, i participà en el setge naval de Bermeo, durant la tercera guerra Carlina Interessat per la navegació submarina, continuà els estudis de Monturiol, i inventà un submarí propulsat elèctricament 1885 Mancat d’ajut de les autoritats espanyoles, no permeté que el seu invent fos desenvolupat a l’estranger
desfosforació
Tecnologia
Operació per la qual hom elimina el fòsfor del ferro colat o de l’acer.
La presència del fòsfor augmenta la fragilitat d’aquests dos materials i dificulta el treball mecànic de l’acer La desfosforació fou inventada per l’enginyer anglès Sydney Gilchrist Thomas, i permeté la utilització de minerals fosforosos fins aleshores impossibles La desfosforació del ferro colat pot ésser feta en un convertidor Thomas amb revestiment bàsic o en un forn Martin
Otto von Böhtlingk
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Amb Acht Bücher grammatischer Regeln ‘Vuit llibres de regles gramaticals’, 1839-40 permeté d’apreciar l’obra dels gramàtics indis El 1842, cridat per l’Acadèmia de Ciències de Peterburg, inicià el gran Sanskritwörterbuch ‘Diccionari sànscrit’, 1853-75 Al costat de nombrosos altres treballs de sanscritista i comparatista publicà Über die Sprache der Jakuten ‘Sobre la llengua dels iacuts’ 1851
Berta de Toscana
Història
Marquesa de Toscana.
Era filla de Lotari II de Lorena Casada amb Adalbert II, marquès de Toscana, emprengué, a la mort d’aquest, una activitat decisiva per als esdeveniments polítics d’Itàlia Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, l’empresonà Alliberada, però, aviat, lluità contra Berenguer, la qual cosa permeté al seu fill Guiu d’obtenir el regne d’Itàlia 924
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina