Resultats de la cerca
Es mostren 1187 resultats
pic del Covil
Cim
Cim (2 798 m) de la cresta de Pessons, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2 300 m), a la capçalera de la coma del Covil
.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d' el Coviel Petit 2 685 m alt
pic de Gerri
Cim
Cim (2 859 m) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al N, i de la Noguera de Tor, al S, dins el terme d’Alins (Pallars Sobirà).
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri , que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri
pic del Bom
Cim
Cim (3 006 m) de la zona axial pirinenca, al límit del municipi de Benasc (Ribagorça) amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom 2 900 m alt el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat La primera ascensió hi fou efectuada el 1858
pic d’Aneto
El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al fons, al centre
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb…
pic de Sethomes
Cim
Cim (2 661 m) del massís de Canigó.
Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE
pic de Margalida
Cim
Cim (3 240 m) del massís de la Maladeta, entre el pic de les Tempestats i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestats es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de Salenques.
El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller
pic d’Alba
Cim
Pic, el més occidental dels grans cims de la Maladeta (3 100 m, municipi de Benasc, Ribagorça); vers el SE es troben el pic de la Dent d’Alba (3 114 m) i el coll d’Alba (3 075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al NW, a la capçalera de la vall d’Alba , ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba sota els quals és situada la cova d’Alba, que té un desnivell de 530 m i un desenvolupament de 5 km i a l’E, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba
pic de Comalestorres
Cim
Contrafort oriental (2 807 m) del pic de Comaloforno, al terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), damunt l’estany de Cavallers.
pic de Casamanya
Cim
Pic central de l’esquenall que separa la Valira d’Encamp de la d’Ordino (Andorra); és el punt culminant (2709 m alt) d’un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l’Estanyó (2912 m alt) i l’anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2228 m alt).
pic de Jan
Cim
Cim (2600 m alt) de la capçalera de la vall de Ransol, dins el terme de Canillo (Andorra), contrafort meridional del pic de Revés; entre aquests i el pic de la pala de Jan (2 669 m) s’obre la portella de Jan, a la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix.