Resultats de la cerca
Es mostren 1039 resultats
plaça financera
Economia
Ciutat amb un pes financer important, que té borsa de valors, amb transaccions importants, i d’altres elements singulars del negoci financer (banca, institus oficials de crèdit, societat financeres).
L’existència de capacitat financera potencial de comportaments i de mecanismes en una ciutat, és una base per a l’atracció de més activitat, que desenvoluparà la plaça En funció de la tendència a la globalització econòmica, hi ha una concurrència creixent entre places financeres a nivell internacional
caiac
Transports
Embarcació lleugera, estreta i punxeguda de proa i de popa, usada pels esquimals.
Consta d’una carcassa, generalment de fusta, coberta completament de pells de foca cosides, amb una única obertura per a l’emplaçament de l’únic remer És propulsada per una pagaia Alguns tenen dues places, com a l’Alaska meridional N'és remarcable la lleugeresa i la resistència
Carmel Tusquellas i Forcén
Tauromàquia
Arts de l'espectacle (altres)
Torero còmic.
Fou conegut com a Charlot's Es presentà com a torero còmic a les Arenes de Barcelona el 1916, i des de llavors popularitzà les xarlotades , de les quals és considerat el fundador Fou popular a les places de toros de la península Ibèrica i de l’Amèrica Llatina
sobrereserva
Economia
Excés de reserves de places d’hotel, d’avió, tren, etc. sobre el nombre de disponibles.
Aquesta situació es produeix quan els empresaris, per tal de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anullacions, un nombre de reserves superior a la capacitat de l’establiment o del mitjà de transport
xarret
Transports
Cotxe de cavalls lleuger, generalment sense vela, de dues rodes i de dues o quatre places.
santaire
Persona que venia estampes, goigs i romanços amb il·lustracions (amb ‘‘sants’’) per les places i carrers.
bivac
Militar
Guàrdia principal de les places d’armes on anaven les altres guàrdies a prendre el sant.
saltimbanqui
Persona que es guanya la vida fent forces, jocs i acrobàcies pels carrers i les places.
Copán
Columna maia a les ruïnes de Copán, a Hondures. Les seves escultures corresponen a l’època clàssica maia
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Ciutat arqueològica maia, al departament de Copán, Hondures, prop de la frontera amb Guatemala.
Les seves ruïnes corresponen a l’època clàssica de la cultura maia s IV-IX Tant els monuments arquitectònics places, temples, piràmides, observatoris astronòmics, jocs de pilota i terrasses com els escultòrics esteles, escala dels jaguars, altars amb relleus fan de Copán un dels conjunts maies més impressionants per la seva magnificència
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…