Resultats de la cerca

De família d’emigrats russos, es dedicà primerament al periodisme La seva obra presenta la problemàtica jueva amb grans dosis d’observació, ironia i humor, trets que l’acosten a Dickens Cal destacar-ne les novelles Children of the Ghetto 1892, The King of Schnorrers 1894, Dreamers of the Ghetto 1898, etc, i, entre altres peces teatrals, The Melting Pot 1908 Fou un actiu capdavanter del moviment sionista

Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins el 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió el 2000 el tiratge era d’uns 28500 exemplars Cal destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d’articles en català Des del 1991 forma part del grup Prensa Ibérica

Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica Juan José , 1895 Conreà temes llegendaris i lírics Honra y vida , 1891 Curro Vargas , 1892 i de tesi Los irresponsables , 1892 Luciano , 1894 Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol

L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació

Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa

Les seves primeres novelles segueixen el corrent naturalista de Zola, com Palmyre Veulard 1881 o La femme de Henri Vanneau 1884 Però, a la recerca d’una problemàtica més profunda, abandonà el naturalisme i es dedicà a l’estudi de l’ànima i les passions humanes Le sens de la vie 1889, La vie privée de Michel Teissier 1893, Au milieu du chemin 1900, Aloÿse Valérien 1908, etc, són alguns dels seus nombrosos títols

La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més que en una o…

Novellista i poeta, la seva continuada oscillació entre el real i el fantàstic, una predilecció particular pel joc barroc de les imatges i la barreja de sensacions diverses fan que la seva obra ofereixi una problemàtica de catalogació crítica Es destaca, però, amb Dans les années sordides 1943, Le musée noir 1946, Le lis de mer 1956, Feu de braise 1960 La motocyclette 1963, La marge 1967, Sous la lame 1976, Le deuil des roses 1983, etc

La seva obra tracta de la problemàtica del món jueu Començà amb The Portrait and Other Poems 1950 i amb The Two Freedoms 1958 aconseguí un gran èxit Influït per Auden i Neruda, el seu llibre més ambiciós és The Principle of Water 1974, on el jo poètic és sumament perceptiu i la gamma de situacions de relacions humanes, sofriment i mort, extensa The Psalms and Their Spiles 1980 és una selecció de tota la seva poesia anterior

Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas