Resultats de la cerca

De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954

Afiliat al Partit Progressista, prengué part en la revolució del 1868 i fou elegit alcalde 1868 i diputat a corts en diverses legislatures Afavorí la creació de les escoles d’artesans i en fou president

El terme nasqué a França a l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder popular Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència progressista

Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929

Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent

D’informació general i tendència progressista, apareixia el diumenge, el dimarts i el divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista de novembre-desembre del 1842

Membre del partit progressista, fou diputat el 1886 i ministre de finances el 1892 Fou un crític de la situació política del país i propugnà un regeneracionisme radical És autor d' História de Portugal 1879 i História da Civilização ibérica 1879

Collaborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868 Havia militat al partit progressista Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol

Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana Fou regidor de Barcelona en dues ocasions 1905 i 1913

Progressista, participà en els preparatius de la revolució del 1868 després fou capità general de totes dues Castelles i, d’una manera interina, de Catalunya, i diputat el 1873 En produir-se la Restauració, collaborà en els intents revolucionaris de Ruiz Zorrilla