Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
carta fundacional
Dret civil català
Document pel qual es constitueix una fundació privada, que ha d’ésser atorgat en escriptura pública i inscrit obligatòriament en el registre de fundacions de la Generalitat.
L’escriptura pública de la carta fundacional contindrà almenys les circumstàncies personals dels fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, la voluntat de constituir una fundació privada, els estatuts que regularan el seu funcionament, la dotació inicial de la fundació amb la descripció dels béns i els drets que la integren i el títol d’aportació i els noms de les persones que han de constituir el patronat inicial Si la fundació es crea per acte mortis causa hauran d’atorgar la carta les persones designades pel testador, que, normalment, són els seus marmessors, o si no, el …
Algirdas
Història
Gran duc de Lituània (1344-77).
Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra
guerres de Dàcia

Vista de la columna Trajana, a Roma
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’Imperi des del…
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà la teoria de…
registre de fundacions
Dret
Registre on hom inscriu les fundacions catalanes.
Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions…
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú…
Càpua
Ciutat
Antiga ciutat etrusca (fundada vers el 600 aC).
Passà sota el domini samnita el 424 aC i sota protectorat romà el 340 aC Després de la batalla de Cannes 219 aC obrí les portes a Anníbal, per la qual cosa fou durament castigada per Roma Tanmateix, tornà a prosperar i fou colònia romana des del 59 aC Devastada pels vàndals 456 i destruïda pels àrabs 840, els seus habitants es traslladaren a Casilinum , a 4 km al nord-oest, que rebé el nom de Càpua Durant l’edat mitjana sorgí un nou nucli al mateix indret, que rebé el nom de Santa Maria Capua Vetere Es conserven restes de l’amfiteatre, el més gran després del Colosseu de Roma,…
Guillem Guastavino i Gallent
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Escriptor i bibliotecari.
Estudià filosofia i lletres a Madrid El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs En 1932-39 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España 1958-67 Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i dirigí després la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos Publicà, entre d’altres, Síntesis de historia de…
Bao Dai
Política
Emperador d’Annam.
El 1925 succeí el seu pare, Khai-Dinh Sota la pressió del Japó, denuncià el tractat de protectorat francès del 1885 i proclamà 11 de març de 1945 la independència del Vietnam, el qual comprenia la Cotxinxina i Tonquín El mateix any abdicà arran de la derrota japonesa i de la proclamació 20 de setembre del 1945 de la república del Vietnam per Ho Chi Minh, en el govern del qual ocupà breument un càrrec honorífic 1946 Trencà amb aquest 1946 i s’exilià a Hong Kong Els francesos el nomenaren, el 1949, cap no investit d’un teòric estat associat del Vietnam Sense suport polític es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina