Resultats de la cerca

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en el terreny…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…

La idea del vocalise com a exercici tècnic té el seu origen en les diverses publicacions de solfeggi i esercizi per a cantants amb acompanyament de piano D Corri, M García, H Panofka que començaren a aparèixer al principi del segle XIX amb la idea que fins i tot els exercicis tècnics més mecànics poguessin ser executats d’una manera artística D’altra banda, ja des del segle XVIII es poden trobar reculls de composicions d’autors coneguts com JB Lully i JPh Rameau JB Bérard L’art du chant , 1755, per a ser cantades sense paraules com a exercicis vocals Aquestes peces, com les…

El grup adquirí reputació internacional sota la direcció artística del seu cofundador i solista, el violinista i director d’orquestra suís Rudolf Baumgartner Amb una plantilla integrada per 13 instrumentistes de corda i un clavecinista, és una mena d’escola de formació de joves músics que treballen en el conjunt durant un període d’entre tres i deu anys, fins que s’incorporen en una gran orquestra simfònica Especialment coneguda per la seva dedicació a la música antiga i barroca i per la seva participació continuada al prestigiós Festival Internacional de Música de Lucerna, la formació suïssa…

Ha adquirit una especial reputació com a orquestra mozartiana, i ha enregistrat totes les simfonies de l’època de maduresa del compositor austríac, com ara el Rèquiem i la Missa en do menor , la integral dels concerts de piano i les set òperes de maduresa de Mozart Idomeneo, re di Creta , La clemenza di Tito , El rapte del serrall , Così fan tutte , Les noces de Fígaro , Don Giovanni i La flauta màgica , que foren interpretades a Amsterdam, París, Parma, Lisboa, Ludwigsburg i Londres A més del repertori simfònic i concertístic, l’orquestra ofereix moltes produccions operístiques, com el cicle…

JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau Segons JJ…

Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà notablement el…

Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…

A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la…