Resultats de la cerca

Canceller de França 1768, amic dels jesuïtes i de Madame Du Barry, féu designar Terray com a controlador general de finances El 1770 reeixí a fer desterrar Choiseul i a convertir Aiguillon en ministre d’afers estrangers El 1771 abolí el parlament de París i els tribunals de justícia i en creà uns altres de designació directa, amb la qual cosa intentava d’establir un govern que eliminés qualsevol oposició a la monarquia Mort el rei Lluís XV, Maupeou fou destituït l’any 1774

S’inicià en l’art de la mà del seu pare, Sòcrates Sidiropoulos , iconògraf, escultor i pintor La tradició artística familiar de cinc generacions li permeté conèixer els secrets de frescos i mosaics Continuà la seva formació amb els pintors del Philopoemen, Constantinidi i Zoe Valsamis, que li ensenyaren pintura occidental, i amb l’escultor Costas Valsamis A partir del 2002, completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París És autor de retrats de grans personalitats Benet XVI, Sofia de Grècia, Nicolas Sarkozy, etc i d’icones bizantines beat pare Pius, Charles de Foucauld,…

Fou professor de filosofia a Douai És autor 1746-51 d’uns comentaris a la Summa Teològica de Tomàs d’Aquino, on intentà de conciliar el pensament tomista amb determinats problemes contemporanis

Nomenat vicepresident de la república per Paz Estenssoro 1962, participà en el seu enderrocament 1964, i amb el general Ovando dirigí la junta militar que assumí el poder El 1966 fou elegit president de la república Morí en accident d’aviació

Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca

Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la temàtica —…

Les seves obres, marcadament pessimistes, posen en escena éssers malalts, que materialitzen la decadència de la societat i àdhuc de la civilització La folle du ciel , 1936 Pacifique , 1937 És també autor d’una novella Une fille est une fille , 1949 i de memòries Confessions d’un auteur dramatique , 1949-53

Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica

Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat

Benedictí maurí a Jumièges 1718 i a Saint-Germain-des-Prés París, és autor, amb CFToustain, del Nouveau traité de diplomatique sis volums, 1750-65 i de la Histoire littéraire de la congrégation de Saint-Maur 1770