Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Partit Català d’Acció Republicana
Història
Denominació adoptada pel grup d’Acción Republicana d’Azaña (fundada el 1925) al Principat.
Els seus principals dirigents eren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc El 1932 publicà el setmanari Acción i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana abril del 1934 es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del republicanisme i lligat…
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana organitzada a Barcelona el 26 de maig de 1930 per A. Sanahuja, Gonçal de Reparaz i Felip Solà i de Cañizares.
No aconseguí d’atreure's cap dirigent monàrquic important Tingué uns 500 militants, la majoria de Barcelona, però també amb nuclis a Lleida i Girona Aconseguí dos regidors en les eleccions del 12 d’abril de 1931 Francesc Costa a Lleida i Solà i de Cañizares a Barcelona Intentava una posició centrista entre l’Esquerra Republicana de Catalunya i Lliga Catalana, a la qual s’incorporà el 29 d’octubre de 1932
Esquerra Republicana de Catalunya (Històrica)
Partit polític
Escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] que actuà el 1977.
Assistí com a observadora en la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans celebrada aquell any
Constitució de la Unió Republicana
Constitució de la Unió Republicana, coalició electoral
Esquerra Republicana del País Valencià
Política
Agrupació política fundada a Castelló de la Plana el 1934.
Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització fundada el 26 de maig de 1930 com a grup català de la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…
Partido de Unión Republicana Autonomista
Política
Nom oficial adoptat pel blasquisme valencià el 1912 quan a instàncies de Fèlix Azzati —cap del partit des que Blasco i Ibáñez abandonà la política activa— el grup s’erigí com a formalment autònom del partit radical de Lerroux.
El 1930 retornà al partit radical, malgrat que continuà mantenint el mateix nom