Resultats de la cerca

Començà a jugar al Korfbal Club Barcelona 2007-10 La temporada 2010-11 defensà els colors del Korfbal Club Sant Cugat a la màxima categoria i, posteriorment, retornà al KC Barcelona, a la segona divisió

El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d’En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l’any 1967 retornà per sentència als March

Collaborador de la revista The New Yorker , combinà l’experimentació amb la paròdia i el grotesc Obres Come Back, Dr Caligari ‘Retorna, Dr Caligari’, 1964, The Dead Father ‘El pare mort’, 1975, Guilty Pleasures ‘Plaers culpables’, 1974

Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés Dirigí La Tralla del Carreter i Metralla Exiliat a Mèxic d’on retornà el 1907, presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic

En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica

Jugà dues temporades amb l’Atlètic Balears, a tercera divisió, i cinc amb el Deportivo de La Coruña 1969-74, amb el qual estigué tres temporades a primera divisió La temporada 1974-75 retornà a l’Atlètic Balears

D’origen basc, formà part de l’equip del Reial Club Deportiu Espanyol 1968-69 En aquells dos anys guanyà el Campionat de Catalunya dels 400 m tanques El 1970 retornà al Deportivo Getxo, el club de procedència

Pivot, fitxà pel Bàsquet Manresa 1995-96 procedent de l’Estudiantes Retornà a l’equip bagenc 2002-05 després de jugar en diversos equips europeus Disputà 135 partits amb el Manresa i guanyà la Copa del Rei 1996

Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…

Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat El 1830, en dissoldre’s la banda,…