Resultats de la cerca

Fou un dels grans davanters de la primera època del futbol català Començà al Team Rojo, format per treballadors escocesos de Fabra i Coats La temporada 1900-01 jugà amb l’Hispània i guanyà la primera edició de la Copa Macaya La següent temporada 1901-02 actuà amb el FC Barcelona i tornà a guanyar el mateix torneig, equivalent al Campionat de Catalunya del moment Jugà a l’Espanyol 1902-05 i 1908-12 L’any 1906, jugà algun partit amb el Barça Amb l’Espanyol es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1903, encara amb el nom de Copa Macaya 1904, 1912 Fou màxim golejador de la…

Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis…

Lluità amb les tropes de Franco, i després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles, articles amb els quals fundà les cadenes de botigues Mobles Tarragona 1953 i Expomobi 1981 Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l’èxit amb votacions molt nodrides Fou regidor de Barcelona durant els mandats dels alcaldes Joaquiim Viola i Rafael Masó, i es distingí pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques Publicà  El libro negro de un procurador…

Tocà amb JJ Johnson i The Jazztet i gravà amb John Coltrane abans de formar part de The Jazz Messengers 1961-64 Més tard participà en moltes sessions d’enregistrament de les discogràfiques Blue Note i Prestige, amb els millors músics de l’època Tornà a The Jazz Messengers al principi dels setanta i després formà un quartet amb el nom d’Eastern Rebellion Parallelament, continuà desenvolupant una gran activitat com a acompanyant i actuà en les gires de Timeless All Stars Fou un pianista d’una gran qualitat, que participà en algunes de les millors creacions jazzístiques des dels anys seixanta…

Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya ACMC 1932 Quedà segon dels Campionats Motociclistes de Catalunya organitzats per l’ACMC i cinquè del I Gran Premi de Barcelona 1933 Guanyà el Trofeu Francesc Macià 1934 i repetí el segon lloc en els Campionats de l’ACMC del 1934 Fou tercer del IV Gran Premi Internacional de Barcelona en la categoria de 250 cc i cinquè de la prova de sidecars de 500 cc 1936 Guanyà la Cursa Socorro Rojo Internacional en 350 cc 1936 Guanyà el Premi Montjuïc 1945 i quedà segon en el V Gran Premi…

S’inicià al Futbol Club Barcelona 1964 amb Gregorio Rojo i aconseguí el títol català de 3000 m obstacles 1970 El 1977 debutà en la marató com a integrant del combinat català que assolí el tercer lloc en la classificació per equips de la cursa disputada a Nova York Competí i collaborà en l’organització de la primera marató popular celebrada a Catalunya 1978 i, des del 1980, en la marató de Barcelona Fou doble campió de Catalunya de marató 1980, 1984 i sis vegades campió estatal de 100 km 1985-88, 1990, 1992 En la darrera distància assolí dos títols mundials 1987, 1988 i un…

De tendència maoista, propugnà un Front Democràtic per a la ruptura amb el franquisme Amb presència a Madrid, Andalusia i Aragó, promogué la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT i creà la Joven Guardia Roja el 1977 absorbí el Partido Comunista de Unificación Tingué per òrgans de premsa Mundo Obrero Rojo 1969-75, El Correo del Pueblo 1975-77 i La Unión del Pueblo 1977-79 Dirigit per Eladio García Castro, es fusionà amb l’ORT en el Partit dels Treballadors A Catalunya es constituí el 1975 i figurà en l’Assemblea de Catalunya i publicà Avant el 1977 participà…

Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar,…

Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre…

El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…