Resultats de la cerca

Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que residia darrerament a Lleida…

Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov, Rostov, etc A…

L’actual església parroquial de Santa Eulàlia de Banyeres és un edifici que es bastí al segle XVI damunt el primitiu temple romànic Després s’engrandí de manera considerable el 1780 De l’església de Banyeres, en dóna notícia un document del 981, que correspon a la venda d’unes terres i una vinya situades al terme d’Olèrdola, a Moja i a Santa Eulàlia, possiblement fent referència al lloc de Banyeres La primera menció segura d’aquesta església es troba en el testament sacramental de Mir Llop Sanç, senyor del lloc per a la seu de Barcelona, jurat el 1054 a l’altar de Santa Eulàlia,…

L’església parroquial del poble de Montoliu, ara una construcció neoclàssica, ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom de Monte liut o Monte olio En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, es disposa un llegat per a l’església de Santa Maria i Sant Salvador de Montoliu Segurament el temple tenia en aquest moment una doble advocació Segons la visita pastoral del 1331, la cura d’ànimes de la parroquia era a càrrec d’un rector i un vicari L’església restà molt malmesa pels terratrèmols del 1427, tal com recull…

Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle…

Aquest castell té una història molt desconeguda i confosa per la seva homonímia amb un altre castell segarrenc situat al sector de la comarca que va pertànyer al comtat de Manresa És molt probable que el primer esment del castell es trobi en el testament sacramental d’Ermengarda de l’any 1065, en el qual es féu donació al seu fill Ponç de tots els drets sobre el castell de Sancti Guilelmi i la dominicatura pertanyent a l’esmentat castell, de tal manera que aquest donés cada any a Santa Maria de la Seu d’Urgell, mentre visqués, dos mancusos per la lluminària A la segona meitat del…

Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de…

Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà  i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de…

Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda…

El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…