Resultats de la cerca

Dissenyat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà, fou inaugurat l’any 2006 Disposa d’un camp de 18 forats de par 71 que té una llargada de 6000 m, zona de pràctiques amb tres forats d’entrenament i escola de golf Organitza el circuit Grand Slam

Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monárquica Nacional Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República

El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller

Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas

Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages

Professor de la Universitat de Càller especialitzat en paleografia i diplomàtica i en història medieval sarda Ha publicat La cancelleria di Alfonso III il Benigno re d’Aragona 1327-1336 1967, Corte reali diplomatiche di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona reguardanti l’Itali 1971, Genealogie medioevali di Sardegna 1984, La Sardenya catalano-aragonesa Perfil històric 1985, i estudis sobre el llinatge dels Arborea

Fundat l’any 1995, fou dissenyat per Vidaor i Sardà en un terreny de 145 hectàrees, 80 de les quals corresponents al camp Disposa d’un camp de 18 forats de par 72 amb una longitud de 6585 m, zona de pràctiques i recorregut de pitch-and-putt Participa en torneigs d’àmbit català com el Circuit Catalunya Cup o el Ranking de Tarragona, entre d’altres Té escola de golf

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Baró de Sant Boi Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba 1560 i de Malta 1565 i, sobretot, a Lepant 1572, on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda Participà en la lluita contra els moriscs de Granada 1569-70 Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953