Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la ciutat de Madrid i a partir del 1933 fou professor d’harmonia del conservatori Molt interessat pel folklore musical, publicà una Reseña histórica de la tonada 1913, amb transcripcions de música antiga, i el Cancionero musical y poético del siglo XVIII 1916 Entre les seves obres, fortament influïdes pel folklore, cal destacar la suite per a orquestra Arrabales castellanos i la sarsuela Mar y cielo , realitzada en collaboració amb Manuel Fernández Caballero

Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

El 1904 emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Guantànamo El 1915 fundà, amb el seu cosí Antoni Àrias i Vidal, l’empresa Riera y Cía, dedicada a la fabricació de maletes, baguls i matalassos Afeccionat a la música i al teatre, fou director d’una companyia de sarsuela que actuava en el Teatro Vista Alegre de Santiago de Cuba 1916 Fou soci fundador del Blok Nacionalista Cathalònia 1911 i membre del Catalunya Grup Nacionalista Radical

Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

Debutà 1883 amb el grup amateur de Pietro Cossa Aviat s’especialitzà en la interpretació de diversos papers d’una mateixa obra, amb canvis de vestuari vertiginosos, fet que li donà fama mundial Actuà sovint a Barcelona un dels seus papers més celebrats era el dels tres lladres de la sarsuela La Gran Vía Realitzà alguns films muts 1896 Es retirà definitivament el 1925 Hom empra el seu nom, popularment, per indicar algú que fa una acció amb una gran velocitat

És el principal representant valencià de la prosa barroca de ficció en castellà amb Gustos y disgustos del lentiscar de Cartagena València 1689, una de les darreres novelles curtes del barroc, que conté prosa, poesia i una mena de sarsuela representable També escriví la comèdia El mejor pastor descalzo San Pascual Bailón València 1691 Participà amb tres poemes al certamen en honor de Carles II del 1669 i en publicà sis a Sacro monte Parnaso de las Musas Católicas de España València 1687, entre d’altres

Se’n feren més de cent representacions, d’aquesta sarsuela La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals La seva interpretació estigué prohibida durant la Dictadura de Primo de Rivera —segons circular del general Carlos de Lossada del 5 de setembre de 1924— i després de la Guerra Civil de 1936-39 pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català