Resultats de la cerca

Es formà a Eivissa Posteriorment s’installà a Mallorca, on desenvolupà bona part de la seva carrera musical Fundà l’agrupació Los Trashumantes Actuà a Algèria, Mallorca, el Marroc, França i Portugal Acompanyà cantants com Gertrudis Haunschi de Miró i Antonio Machín Compongué diversos preludis, entre els quals destaca Matinada 1948, així com alguns valsos, suites i sarsueles

Des de ben jove residí a Madrid Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo 1889 Collaborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera Marcia

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Madama Butterfly , de Puccini, i Rigoletto , de Verdi Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina Posteriorment interpretà sarsueles, i aconseguí els premis nacionals de teatre 1952 i 1954 A partir del 1954 realitzà 5 gires pel continent americà i fundà l’Agrupació Lírica Joan Gual

Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales

Inaugurat el 1884 com a Teatre Ribas, s’anomenà al cap de poc Teatre de Catalunya, i el 1887, restaurat, rebé el seu nom definitiu Hom hi representà sarsueles, operetes, drames, comèdies, etc Els anys vint, Abelard Cots i Lozano, popular empresari, el convertí en un dels més importants teatres de varietats del país Perdurà fins el 1929

Inicià la seva formació a Reus, i la continuà a Tarragona Des del 1901 s’establí a la capital del Baix Camp S’interessà en la composició de sarsueles i operetes, el gènere llavors dominant, entre les quals destaquen Nieves 1901, l’opereta arrevistada El derribo del Paralelo 1905 i La vie en rose 1910 Possiblement també compongué alguna sardana

Destacà en la composició de tonadillas escénicas , sobretot en les etapes inicials i d’apogeu del gènere Compongué també nombroses sarsueles, música de comèdia i sainets Algunes d’aquestes obres tingueren textos de Ramón de la Cruz A l’arxiu arquebisbal de Lima Perú s’han conservat parts d’una missa seva a quatre veus i orquestra datada el 1777

Estudià música amb Boi Sabater i Càndid Candi i es llicencià en dret civil Residí en diferents ciutats i hi dirigí orquestres de companyies d’òperes i sarsueles Destacà en l’ensenyament del cant, i fou mestre de Maria Barrientos És l’utor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer Dos carboners , La gardènia i El pobre Maneja