Resultats de la cerca

Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars

Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i…

Xavi Castillo n'és el fundador i actor principal Els espectacles que porta a terme són de producció pròpia i es caracteritzen per l’humor satíric sobre la realitat actual La companyia és la creadora de la sèrie “Històries Medievals” emesa i produïda per Ràdio Televisió Valenciana Al País Valencià ha estat censurada diverses vegades pel Partit Popular

És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina

A Madrid fou redactor amb Robert Robert i altres del periòdic satíric republicà Gil Blas 1864-70 i d' El Globo , on utilitzà el pseudònim Andrés Corzuelo Escriví obres teatrals A primera sangre, El frac azul, Sin cocinera , aplegà en volums una part dels seus articles còmics Loza fina, Los monigotes i publicà la novella Zaragata 1873

Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Obrí la literatura danesa als corrents ideològics i estètics europeus Historiador — Introduction til de fornemste europaeiske Rigers Historie ‘Introducció a la història dels principals regnes europeus’, 1711— i escriptor satíric — Peder Paars 1719-20—, té una sòlida producció dramàtica, influïda per la Commedia dell’Arte, Molière i els clàssics Den Vaegelsindede ‘El vacillant’, Jean de France, Jeppe paa Bjerget, Mester Gert Westphaler 1920

Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847

Iniciador de l’anomenada novella de costums antics Aphrodite , 1896, hi usà l’element eròtic, constant en altres novelles seves La femme et le pantin 1898 Publicà llibres de poemes de factura parnassiana se'n destaquen les Chansons de Bilitis 1894 Escriví, encara, el conte satíric Aventures du roi Pausole 1901, el qual fou musicat per Ibert i Arthur Honegger