Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
monòleg
Teatre
Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol.
Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais
Petar Preradović
Literatura
Poeta croat.
General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la…
Igor Sever’anin
Literatura
Pseudònim d’Igor Vasil’evič Lotarev, poeta futurista rus.
Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli ‘Llamps del pensament’, 1908, Gromokipjasčij kubok ‘La copa que bull de trons’, 1913, Zlatolira ‘Aureolira’, 1914, Poezoantrakt 1915, Ververa 1920, Padučaja stremnina ‘El precipici caient’, 1922 i Kolokola sobora čustv ‘Dels sentiments de la campana de la catedral’, 1925 Traduí al rus Baudelaire, Verlaine i d’altres Alguns poemes…
Anouar Abdel-Malek
Sociologia
Sociòleg egipci.
S’exilià a París 1959, i des del 1970 fou cap d’investigació al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Els seus treballs, en la línia de la metodologia marxista, tracten sobre les relacions entre superestructures i infraestructures, l’imperialisme i la qüestió nacional, en els quals introdueix la distinció entre nacionalisme, lligat sovint a sentiments imperialistes, i nacionalitarisme, entès aquest com un procés de reconstrucció de la identitat d’un poble Entre altres obres, és autor d’ Égypte, société militaire 1962, Idéologie et renaissance nationale L’Égypte…
Stil Novo
Escola poètica el nom de la qual fou emprat per Dant en el Purgatori per a descriure l’estil d’un grup de poetes italians dels s. XIII i XIV.
Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i musical de Dant i la…
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços…
portar
Anar amb certa disposició de cos o d’esperit, tenir determinats sentiments.
autocontrol
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis.
contenir-se
Retenir-se, reprimir els propis sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme.
dissensió
Conflicte, contesa, que resulta de la diversitat de sentiments, d’opinions, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina