Resultats de la cerca

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual…

Organitzat per l’Associació Esportiva Nostra Senyora del Villar, és un dels més antics de tot l’Estat espanyol Hi participen alguns dels millors esportistes de la categoria d’alta competició espanyola

Considerats una de les millors realitzacions del gènere, han estat publicats en moltes llengües, i Carles Riba traduí els primers al català La infància de Babar i Babar i la vella senyora 1957

Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…

Excellí en les narracions de costums Fran Skåne ‘Pàgines d’Escània’, 1884, Folkliv ‘Vida popular’, 1897, però també escriví novelles Fru Marianne ‘La senyora Marianne’, 1887, etc, en les quals algun cop combaté el feminisme

Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas , que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i hi portés pobladors dels voltants Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll En aquesta època els…

Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón

Conserva les portes i murades del s XIII Esglésies romàniques de San Miguel, San Vicente i Nuestra Senyora del Campanario Església de Santa María s XV i església de San Pedro s XVII Palau dels Hurtado de Mendoza i altres cases senyorials

Introduí al seu país les tendències literàries imperants a l’Europa del moment, des d’Ibsen, Maeterlinck i D’Annunzio fins a Pirandello Escriví poesia Knjiga Boccadoro , ‘El llibre Boccadoro’, 1900, etc, teatre Myrrha, 1902 i Gospoda Walewska , ‘La senyora Walewska’, 1906, novella, etc