Resultats de la cerca

Al principi del segle XX, tingué sala oberta al Gimnàs Solé, Esgrima i Banys de Barcelona Participà en el primer certamen nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica

Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…

Enginyer industrial superior per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha treballat d’enginyer en el sector empresarial, per compte propi, i també ha estat professor d’institut Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya  el 2006, en fou secretari de comunicació de l’executiva comarcal de l’Urgell i secretari de política territorial de l’executiva regional de Lleida L’any 2018 fou elegit diputat del Parlament de Catalunya, on ha estat membre de la Comissió d’Urbanisme Regidor de l’Ajuntament d’Agramunt 2007-11, aquest any fou elegit alcalde de la població Reelegit el 2015 i el 2019, el…

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Vida Començà el meritoriat com a muntadora a quaranta anys al costat de la seva amiga Teresa Alcocer i ocasionalment amb Antoni Cànovas, Albert Gasset i Lluís Puigvert Treballà com a ajudant de José Antonio Rojo en diversos films Su desconsolada esposa 1957 i Tu marido nos engaña 1958, ambdues dirigides pel seu marit, el realitzador Miquel Iglesias Ya tenemos coche 1957 de Juli Salvador i l’obra més important de la seva carrera, Plácido 1961, Luis G Berlanga També participà en les sincronitzacions cinematogràfiques a Voz de España treballà en la cinta de l’actor francès Maurice Ronet La vida…

Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…

Doctor en economia per les universitats de Barcelona i Berkeley Professor a l’escola de negocis IESE  i professor visitant a les universitats de Berkeley, lliure de Brusselles i a la Barcelona Graduate School of Economics, és membre investigador del Center for Economic Policy Research CEPR de Londres En 1994-96 fou assessor econòmic a la Direcció General per als Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, i en 2002-05, del Grup Econòmic Assessor sobre Competència de la Comissió Europea El 2005 s’incorporà al grup "la Caixa" , del qual ha estat economista en cap i membre del consell…

Encetà la seva trajectòria en el colleccionisme i el galerisme de fotografia contemporània, però posteriorment es centrà en la conservació del patrimoni fotogràfic català, primer des del Departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró, i, a partir del 1997, com a conservador del MNAC, on també ha exercit de comissari de diverses exposicions Entre 1988 el i el 2002 fou director del certamen Primavera Fotogràfica

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra