Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el camp polític…
Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà o de la Vall L’any 1314…
bandó
Indumentària
sostenidors
formats per una banda ampla de teixit elàstic, sense tirants, que proporcionen una subjecció lleugera.
concili II de Lió
Catorzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Gregori X, el 1274.
Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada a Terra Santa…
ars nova
Música
Segon període de l’escola polifònica occidental.
El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també…
Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Art romànic
El lloc de Calders és documentat des del segle X, en què són esmentats els estanys de Calders en dos preceptes dels reis Lluís d’Ultramar 983 i Lotari 986 L’any 1047 ja es té notícia del castell de Sant Vicenç de Calders Això demostra que l’església de Sant Vicenç ja existia i que havia donat el nom al terme La parròquia de Sant Vicenç segurament es trobava molt a prop del castell homònim L’església de Sant Vicenç, com tot el terme, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, tal com reflecteix la butlla atorgada pel papa Urbà II el 1098 a aquest cenobi El 1304 consta que Sant…
txistu
Música
Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…
catenària

Elements d’una catenària en suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i tramvies, disposada de manera que el cable de contacte resti en tots els seus punts a la mateixa altura sobre la via.
Consta essencialment d’un cable portant , penjat als pals o pòrtics de subjecció, que aguanta el cable de contacte per mitjà d’unes pèndoles El cable de contacte és subjectat als pals mitjançant uns tensors transversals aïllants que eviten les oscillacions En la catenària composta el cable de contacte penja d’un cable portant auxiliar que li és parallel i que, al seu torn, penja del cable portant principal Aquesta disposició millora la flexibilitat del fil al pas del pantògraf, i permet velocitats superiors a 120 km/h La catenària amb suspensió en Y millora la flexibilitat i…
Sant Pere de Foradada
Art romànic
Entre els béns amb què Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i el seu fill Guillem Arnau dotaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre el 1054, s’inclou la donació de l’església de Foradada, quan s’hagués construït Es tracta de la primera referència sobre l’església parroquial de Foradada El terme, segons que consta al document, era considerat una quadra, i la seva conquesta era molt recent, ja que encara no s’hi havia aixecat el temple L’any 1065 Arnau Mir de Tost i Arsenda llegaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre a Sant Pere d’Àger, i d’aquesta manera totes les esglésies…
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i reconegué els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina